L’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa ha donat ja més detalls del que denomina “Revolució verda”. Es tracta de més restriccions de trànsit al centre de la ciutat per ampliar la zona de baixes emissions i amb això l’àrea de vianants. No se’ls pot negar, a l’alcalde, Jordi Ballart, i als seus socis, valentia a l’hora d’implementar els seus plans; no han acabat, ni de bon tros, les crítiques pels canvis en la mobilitat al centre i anuncien per al mes de gener noves mesures que convertiran els canvis que s’han posat ja en marxa en un joc de nens.
Vagi per endavant que no entenem que la idea sigui negativa. Es tracta d’ampliar la zona de vianants del centre i un dia o altre s’havia d’entomar aquesta qüestió, perquè és ben cert el que diu el tinent d’alcalde Isaac Albert que l’àrea per a vianants del centre s’ha quedat petita. Terrassa no és la mateixa ciutat que quan l’Antoni Prunés, llavors tinent d’alcalde de l’equip d’en Manuel Royes, va emprendre la titànica tasca de convèncer els veïns del Centre de la necessitat de pagar contribucions especials per tancar els seus carrers al trànsit i convertir-los en una gran zona per a vianants. De la mateixa manera és evident que tenim un problema al Centre, que l’hem de pensar de nou i, sí, una de les qüestions que caldria estudiar seria la de les restriccions al trànsit.
Estem davant de dues possibilitats. Una seria la via que ha pres l’equip de govern de prendre decisions i posar-les en pràctica, perquè considera que és imprescindible, i l’altra seria la d’iniciar un procés de maduració de la idea amb reunions, consultes i una tasca de mentalització, especialment per als veïns i comerciants del Centre (no oblidem d’altra banda que existeix una Taula de la Mobilitat que no passa pel seu millor moment). Salvant les distàncies, recordem que Jordi Ballart, en la seva anterior etapa com a alcalde, va contractar una assessora, la qual va presentar en roda de premsa com si es tractés d’una futbolista d’elit, per repensar de la Plaça Nova. Es dirà que els projectes no tenen res a veure i aquell es tractava d’un procés participatiu de maduració lenta i és cert, però no és menys cert, sense criticar la necessitat d’ampliar el Centre, que l’envergadura de la mesura és suficientment important i ambiciosa com per utilitzar una via entre la lenta i l’expansiva. En qualsevol cas, l’equip de govern sabrà gestionar el xàfec que li està venint a sobre en forma de reivindicacions, matisos i greuges comparatius.
