El proppassat mes de juny ens digué adéu qui fou president del Montepío del Maestrat al llarg de vint anys. Parlo d’en Ramon Daví i Rius. La seva empremta ha deixat un pòsit molt difícil de quantificar i superar. Tot i així, el cert és que cal mirar endavant. En aquest sentit, els socis de l’entitat (morellans i simpatitzants amb la "causa") han pensat en la figura d’en Manel Freixas i Martí com a nou president.
Justament demà, a la parròquia de la Sagrada Família, celebraran una missa, precedida d’un concert coral a càrrec del grup les Veus de les Carenes de Can Turu (de Viladecavalls). Aquesta eucaristia vol renovar/rememorar la festa d’un 23 d’agost de 1953…, quan es va entronitzar la imatge de la Mare de Déu de Vallivana, a la parròquia de la Sagrada Família. Val a dir que, un any abans, havia estat proclamada com a patrona de Morella. Presidí l’acte el cardenal Vicente Enrique i Tarancón (llavors bisbe de Solsona i, més tard, d’Oviedo i Toledo). Llavors el rector era mossèn Joan Fortuny, tot un pou de bonhomia. El recordo amb gran estima arran del meu pas per l’escolania de l’església, dirigida per Josep Freixas Vivó (el meu mestre de música), a qui m’uneix una ferma amistat.
El santuari d’aquesta Mare de Déu està situat a 22 quilòmetres de Morella, la capital de la comarca dels Ports. Bo i recordant textos clonats de l’homilia del bisbe Salvador Cristau -fa tres anys, quan festejaven el centenari de l’entitat- convé ressaltar que tota aquella allau d’immigrants de principis del segle XX cercaven encabir-se al ram tèxtil de la vella i bella Ègara. Tot un exemple de reacció positiva i emprenedoria davant les dificultats de la vida. Una recerca d’oportunitats per tal de bastir un món millor. Per a ells i llurs hereus.
Mai ningú no els ha regalat res. Sincerament, crec que tota la història dels habitants d’aquelles contrades esdevé un referent impressionant a tenir en compte. No essent gens fàcil la vida i trobant-se curulla d’entrebancs, sempre demostren una capacitat de superació i un esperit de sacrifici fora de qualsevol dubte. Ho duen a la sang. En aquest sentit, saben que els professo una admiració profunda… Tant de bo que mantinguin aquesta cohesió i aquesta companyonia per molts anys!
