Aquesta setmana hem conegut la creació d’un nou òrgan de treball entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i la notícia és bona a l’espera que les fites plasmades en les cent propostes i nascudes de les bones intencions esdevinguin realitats que facin de Terrassa una millor ciutat. Il·lusiona de forma especial que l’alcalde Ballart hagi manifestat, de forma reiterada, que un dels objectius prioritaris sigui l’acabament de la B-40, havent manifestat primer rotundament que ho sigui fins a Granollers i després, de forma més cautelosa, dient que com a mínim fins a Sabadell.
Amb compromisos per part de l’Estat que daten de la dècada dels seixanta, i amb pedaços impropis fets en una infraestructura que hauria d’esdevenir crucial per al desenvolupament econòmic del país (tram Mataró- Granollers a l’any 1995 fet per la Generalitat, i Abrera-Olesa més Viladecavalls-Terrassa, iniciat al 2010 per Foment), la ferma voluntat política dels ajuntaments implicats i de la Generalitat per al seu acabament, és com a mínim esperançadora. La no execució d’aquesta obra ens desconnecta d’un pol de riquesa econòmica com és el Baix Llobregat, i alhora ens allunya del centre logístic de Catalunya, dificultant la prosperitat econòmica dels vallesos i de forma especial de Terrassa. Tanmateix, implica la utilització de vies no preparades per a aquesta funció de via orbital i les conseqüències són més costos socials, com els increments d’emissions de CO2 i d’accidents, així com econòmics per haver d’emprar-se molt més temps en els desplaçaments. L’absència d’una via de prestacions adequades en el nord del Vallès obliga o bé a efectuar desplaçaments entre els municipis en forma de pinta usant la C-58 i la B-30 (amb increments notables de recorregut i conseqüentment amb increments de temps i d’emissions) o bé a usar carreteres antiquíssimes com la C-1415a amb el consegüent increment de sinistralitat. Per si fos poc, a Terrassa ens trobem que a Can Roca finalitzarà el tram provinent d’Abrera generant col·lapses que la ciutat no hauria de suportar.
És important que Tot x Terrassa hagi marcat un perfil clar i contundent en aquest tema, sovint adulterat per criteris que per pura ideologia amaguen els veritables i pragmàtics interessos dels ciutadans. A títol d’exemple és bo recordar com l’Ajuntament de Sabadell, en el mandat 2015-19, va impedir tota possibilitat que la B-40 arribés a la seva ciutat; el seu batlle durant dos anys, en Juli Fernández, d’ERC, va fer bandera d’aquest ferm posicionament ideològic tant al seu Consistori com al Consell Comarcal o a la pròpia Generalitat, d’on en va ser testimoni en primera persona el legítim i honorable conseller de Territori Josep Rull.
L’ERC de Terrassa no va ser precisament poc bel·ligerant en aquest flanc al mandat 2015-19, i, aliada amb els comuns i la CUP, va fer qüestió d’Estat la d’aturar de qualsevol manera l’acabament del Quart Cinturó, amb intervencions agressives en contra dels partits que sí que hi estàvem d’acord, com Junts x Terrassa, o el propi PSC d’en Ballart. Curiosament ara, que ERC forma part de l’equip de govern que lidera Jordi Ballart, i després de les contundents declaracions del batlle demanant l’acabament d’aquesta gran Ronda del Vallès fins a Granollers, ERC calla i no diu res. Serà bo veure com es redacta aquesta mesura en el pla de mandat que han promès presentar ens els propers dies; si no està contemplada la mesura, a Ballart se li podrà dir que les seves declaracions han estat fum amb intencions purament sensacionalistes, ja que cap mesura de les cent que es contemplen a l’òrgan de treball amb la Generalitat s’hauria d’ometre en el pla de mandat. Si, per contra, l’alcalde la fa contemplar (com hauria de ser), s’haurà començat a donar allò de què són experts els governs socialistes i dels que tant ha après l’alcalde, fagocitar el soci menor, en aquest cas una ERC que a Terrassa està començant a virar 180º en temes rellevants i que haurà de donar explicacions als seus.
