Aquest dilluns, una persona em va entregar un cotxet per a un nadó, acollit al refugi de Berga, on fan estada 56 refugiats/exiliats, de diferents països del món. En feien falta sis. S’ha cobert la demanda, amb aportacions d’altres cotxets, com anteriorment es varen cobrir les necessitats de televisors de segona mà, o de bicicletes, joguets i un llarg etcètera de productes i materials que Creu Roja rep i distribueix, en funció de les necessitats, entre les persones i famílies acollides.
El grau de solidaritat del nostre país és elevat, i permet cobrir peticions de persones arribades amb ben poques coses, per no dir gairebé res. Aquests són autèntics exiliats, procedents de països on la democràcia realment no existeix: Camerun, Burkina Faso, Senegal, Somàlia, Geòrgia, Ucraïna, Rússia, Costa d’Ivori, Congo…
No accepto, doncs, la consideració d’exiliats polítics els càrrecs institucionals que en el seu dia varen fugir cap a altres països. Tres dies per setmana, tinc davant meu autèntics exiliats que volen aprendre l’idioma per poder emprendre una nova vida a casa nostra. Provenen de països sense democràcia, sense llibertat, perseguits i amenaçats per motius i causes que nosaltres havíem conegut, en temps del franquisme.
I, d’exiliats d’aquells temps, vaig tenir ocasió de conèixer-ne i tractar-ne, en els meus anys a Berna -Suïssa- (1972-1979). Persones que havien lluitat a la Guerra Civil, o patit persecució, durant la dictadura, i que havien aconseguit instal·lar-se en diferents països europeus o llatinoamericans.
Ells i elles reemprenien la batalla per ajudar les persones i organitzacions de l’interior, per retrobar les llibertats perdudes. Molts d’ells tenien una doble vida. La de treballar per sobreviure i la de continuar la llarga lluita per aconseguir portar la democràcia al nostre país.
No comparem, doncs, realitats com les viscudes amb situacions que res tenen a veure amb la dels fugitius de la Justícia. Espanya és una democràcia plena, si voleu imperfecta, com tota obra humana, però situada en el lloc dinovè en l’Índex de Qualitat Democràtica mundial. Només hi ha vint països, amb democràcia plena, entre els 165 estudiats, valorats i controlats, any rere any, per la secció exterior del diari The Economist, de prestigi i reconeixement mundials. Estem per davant de França, dels Estats Units, Bèlgica, Japó…, de manera que podem ser autocrítics amb moltes coses i moltes mancances, però el país no ha baixat ni un sol graó en una posició conquerida anys enrere.
Estem a pocs dies de conèixer la sentència dels encausats-empresonats, als quals varen abandonar els que varen fugir. No els posem adjectius inadequats, perquè cada acció té el seu nom, i en una democràcia plena no hi ha exiliats polítics. És una contradicció, en si mateixa.
És el que penso, tres dies per setmana, durant les hores de classe de castellà a autèntics refugiats/exiliats que sí que tenen aquesta condició. A tots ells i elles, hem de procurar ajudar com perquè puguin trobar les eines indispensables per iniciar una nova vida, a casa nostra. Aquesta és la feina que estan fent diverses entitats, com Creu Roja, Ajuntament de Berga, en col·laboració amb els altres ajuntaments de la comarca i Consell Comarcal, de manera similar a com ho fan en altres indrets de Catalunya i Espanya. Som un país acollidor i solidari i ho demostrem cada dia, amb múltiples actuacions que poden semblar petites, però que, sumades, resolen grans qüestions. Separem, doncs, una realitat d’una altra, que res tenen a veure.
