En un termini de poc més de tres mesos entrarà en vigor una normativa de la qual no sembla que haguem pres consciència encara. És més, és molt possible que ens la trobem de cop i volta sense saber d’on ha vingut. Tots hem sentit que Barcelona restringirà l’accés en vehicle privat als que no disposin de l’etiqueta mediambiental, però segurament ens semblarà que la seva aplicació està allunyada en el temps i que segurament no sabem si tenim l’etiqueta de la Direcció General de Trànsit, si l’hem perduda o senzillament si l’hem de portar als nostres vehicles. Al desembre correrem tots, sens dubte, perquè qui no compleixi la normativa no podrà entrar a Barcelona si no vol ser multat.
La mesura afecta, ni més ni menys, que un de cada tres cotxes terrassencs, que amb números absoluts són la gens menyspreable xifra de 47 mil vehicles. És evident que no tots aquests cotxes, motos, camions o camionetes van cada dia a Barcelona, però l’afectació és molt elevada a la nostra ciutat, com ho serà a moltes ciutats de l’Àrea Metropolitana barcelonina. Les xifres creixen de manera extraordinària. Fent-ne una projecció amb xifres similars, si sumem els cotxes terrassencs als de Sabadell i Badalona, tenim que al voltant de 150 mil cotxes no podran circular entre setmana per la capital barcelonina. Sumem-hi, a més, l’Hospitalet i tot el cinturó de ferro. I, davant d’això, fem-nos algunes preguntes: quines alternatives ens ofereix el transport públic per deixar el cotxe a casa? O, més encara, com diu el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero: pot el sistema de transport públic assumir sense col·lapsar-se els viatgers que suposarà l’aplicació estricta de la mesura? La crisi que hem patit ha provocat l’envelliment evident del nostre parc mòbil. No tothom està sortint de les dificultats econòmiques de la mateixa manera i, si és cert que s’acosta una altra situació de crisi econòmica, es podrà renovar suficientment el parc de vehicles?
No estem, ni de bon tros, qüestionant la decisió, ni que no sigui necessària per lluitar contra la pol·lució a Barcelona, però sí que es preveuen problemes per portar-la a terme amb rigor i l’administració no pot en aquest moment oferir alternatives reals, perquè les comunicacions són, en aquest moment, les que són. Ni hi ha una segona via a Ferrocarrils ni existeix el túnel d’Horta i, encara que s’aconseguissin, no sabem si serien suficients. En qualsevol cas, al gener ho sentirem a dir.
