LA tornada a classe va anar ahir molt millor del que prevèiem tots, fins i tot el propi Ajuntament pel que fa al trànsit del Centre. De vegades l’alerta actua com a agent preventiu i el que es pensa que serà un caos es converteix en una jornada plàcida. Això no obstant, seria bo que no abaixéssim la guàrdia, perquè també és molt habitual que la relaxació provoqui l’efecte contrari. Tinguem en compte que, a part de la prevenció dels pares, que segurament van anar més d’hora el primer dia o fins i tot molts van preferir anar caminant per evitar possibles cues, es van desplegar més de cent policies municipals per vetllar per la fluïdesa del trànsit en la tornada a les aules. És quan es produeixi la relaxació en les setmanes vinents quan haurem de valorar el grau de “normalitat” que ha de generar, o no, la nova organització de la senyalització del trànsit al centre de la ciutat. La conscienciació dels conductors serà essencial. Només podem buscar alternatives, tal com ho vam fer, a la Rambla o amb altres reordenacions polèmiques.
D’altra banda, referent a la qüestió més docent, el curs també va començar amb una certa normalitat. Es tracta d’un curs marcat per l’elevat volum d’alumnat a les classes, la qual cosa ha provocat la decisió de crear fins a vuit “aules bolet” o complementàries que han provocat cert debat a la comunitat educativa i la protesta directa dels pares i mares del col·legi Abat Marcet. L’altra novetat d’aquest any s’ha rebut amb gran satisfacció: la creació d’instituts-escola. És un alleujament important per a la logística familiar saber que els nens poden estar, si volen, al mateix centre fins als 16 anys. Les actuals autoritats d’Educació a la Generalitat veuen amb bons ulls la via del 3-16 anys per consolidar projectes i lluitar contra la segregació, un dels més grans problemes que continua tenint la ciutat. De tota manera, l’única forma de lluitar contra la segregació és amb més recursos i no sembla que en aquests moments la situació pressupostària de la Generalitat estigui com per fer grans dispendis. Al contrari, continuem amb pressupostos prorrogats i difícilment s’aprovaran els de 2020.
Està clar que la sortida de la crisi no ha arribat a les aules de primària i ESO, com tampoc ha arribat a les universitàries. Fa pocs dies el president Joaquim Torra va patir la indignació dels estudiants d’una universitat per aquest motiu.
