En aquestes mateixes pàgines del Diari de Terrassa, he donat compte del greu problema de despoblament que existeix a Catalunya, amb prop de 600 municipis que perden població. Un dels sectors que es troben en perill d’extinció és el de pagesos i ramaders, fins al punt que només en queden 63.000, totalment dedicats a aquestes tasques. Una xifra realment baixa, molt baixa, per a un país de set milions i mig d’habitants.
Aquest sector viu enfrontat a reptes molt complicats, com és el de garantir el relleu al front de les explotacions, la incertesa davant un futur, cada vegada més complex, ple de burocràcia, i inseguretat, per causes climàtiques, importacions no prou ben planificades, destrosses per part de fauna salvatge… I, ara, per entrades il·legals de grups, dits animalistes, sota l’excusa de lluitar pel benestar animal.
Hi ha, en certs àmbits, la creença de males pràctiques, per part de molts pagesos i ramaders, pressuposant incompliments reiterats en les normatives de tinença d’animals. Això ha donat peu en els darrers mesos a entrades il·legals en instal·lacions pageses i ramaderes, el que ha provocat preocupació i danys diversos als animals que allà hi havia. No prou problemes tenien que ara han d’afegir-ne un de nou, de conseqüències molt greus.
Molt greus, perquè d’entrada es vulnera el dret de propietat, envaint instal·lacions privades, però, per derivació, els danys poden ser immensos, per causes afegides a les de la vulneració de la propietat.
Cal saber que totes les granges, tant petites, mitjanes o grans explotacions, estan sanejades i protegides, per evitar l’entrada d’elements patògens que puguin introduir malalties, en els animals. D’aquí, les normatives de seguretat animal, que contempla la nostra legislació. I d’aquí les precaucions, a l’hora d’entrar en una explotació ramadera, per part de pagesos, veterinaris o visitants en general.
Dit això, hi ha molts altres perjudicis, derivats d’aquestes entrades il·legals. Treure un vedell de la seva mare, donar-li aigua, en els primers dies, pot tenir conseqüències fatals. Tocar cries de conill pot comportar el rebuig de la mare a continuar-los criant. Obrir portes i barrejar garrins comporten similar resultat per part de les truges. Pertorbar la pau i tranquil·litat de mares gestants pot provocar avortaments espontanis, en diverses espècies animals…
Podria donar altres exemples de les greus conseqüències que tenen o poden tenir les entrades il·legals, en explotacions ramaderes, com s’ha pogut constatar en les que han tingut lloc en els darrers mesos. El més greu és que s’han volgut justificar, en un supòsit de males pràctiques, absolutament inexistents. En els meus temps de diputat, vaig ser ponent de la Llei de Protecció dels Animals, i he fet un seguiment de les lleis i normatives sobre higiene i benestar animal, i puc assegurar que la nostra legislació és una de les més avançades de la UE. En primer lloc, perquè la UE ha legislat, i molt, sobre la matèria, i aquí, a Espanya i lògicament a Catalunya, s’han transposat les normatives aprovades, afegint-ne alguna de pròpia. Puc assegurar que el seu compliment és àmpliament seguit, per propi interès del pagès, i pels controls constants i exhaustius que exerceixen els veterinaris, i els organismes encarregats del seu compliment. Pot haver-hi alguna excepció, però serien casos absolutament excepcionals. Es més, qualsevol dubte, qualsevol prova de mala praxis, es pot fer arribar a l’Ajuntament, guardes rurals, servei del Seprona, Departament d’Agricultura…, i serà immediatament investigat, i durament sancionat, en cas de mala praxis.
Acabo. Si en un àmbit s’ha canviat, respecte a antigues pràctiques, és en aquest. Les millores en higiene i salut animal han portat a modificar espais, condicions, trasllats, alimentació…, de manera que en cap cas es poden justificar entrades il·legals de suposades persones, preocupades pel benestar animal. Els primers interessats són els propis pagesos i ramaders, i esperem que s’emprenguin les accions oficials oportunes perquè fets semblants no es tornin a repetir.
