El curs comença dijous vinent i entre les novetats hi ha les vuit aules “bolet” que s’implanten a diversos centres escolars de la ciutat. L’aula “bolet” és una classe que es crea en un centre determinat i els alumnes que la integren en formen part fins que acaben la seva trajectòria a l’escola. És a dir, no es tracta d’una nova línia, sinó d’una classe que acull el mateix grup fins al final. El nom oficial ara és el “grup addicional”, una denominació que suprimeix el caràcter poc rigorós i fins i tot arbitrari del terme “aula bolet”.
Semàntica al marge, els grups addicionals que s’instauren aquest any a les escoles terrassenques tenen de bo que alleugeren ràtios a les línies que complementen i, a més, aquest any s’han repartit en escoles de diverses zones. A més, permetran, o almenys això és el que es pretén, preveure la matrícula viva que es pugui anar produint al llarg del curs. La matrícula viva es denomina al conjunt de les incorporacions d’alumnat que es registren al llarg del curs.
És habitual la crítica a les aules bolet, perquè moltes vegades es reivindica la necessitat de la creació de noves línies, per acabar amb la sensació de provisionalitat que provoquen i per dotar els centres dels recursos que realment es necessiten. De tota manera, són una eina que permet guanyar temps abans de prendre decisions com la de crear noves línies, amb tot el que això implica.
De tota manera, la creació dels vuit grups addicionals dona per pensar una mica més enllà de la pura organització del mapa escolar terrassenc perquè estem davant d’un símptoma que ens permet pensar, en primer lloc, que la crisi que s’aventurava a l’ESO de descens d’alumnat es podria solucionar amb aquest increment de demanda a primària. En segon lloc, la matrícula viva dels darrers anys i la que s’espera donen a entendre que Terrassa està creixent i recupera ritmes d’augment poblacionals que es van perdre amb la crisi econòmica.
L’escola actua com un termòmetre, perquè és un servei de prestació immediat. És probablement el primer que nota l’augment poblacional. Això ens ha de fer estar alerta i estudiar els fluxos d’arribada de nouvinguts per prevenir necessitats que es puguin produir en altres serveis, com els sanitaris, transport o de caràcter social. Recordem que durant un temps Terrassa va créixer a un ritme d’entre cinc mil i set mil habitants l’any en ple creixement de la bombolla immobiliària.
