Som a punt de començar un nou curs pastoral després de les vacances i d’un merescut descans. Davant nostre s’obre un nou període de vida i activitat pastoral que hem de reprendre amb renovada il·lusió i amb la confiança posada en el Senyor. Som ben conscients de la primacia de la gràcia en la nostra acció evangelitzadora, ja que "si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors; si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilin els guardes "(Sal 127, 1), però de la mateixa manera som conscients que el Senyor demana la nostra col·laboració.
Vull començar aquesta primera carta dominical del mes de setembre recordant que ens trobem en el segon curs d’aplicació de l’actual pla pastoral diocesà 2018-2023: "Una Església a l’encontre de la persona". Les accions que hem de portar a la pràctica en aquest curs 2019-2020 es refereixen, com sempre, al triple ministeri de l’Església, és a dir, als àmbits de la paraula, la celebració i l’acció caritativa i social, i també a la comunió eclesial. La primera consisteix a crear un espai de formació permanent per als preveres i també per als diaques amb temes diversos sobre la nova evangelització. La segona acció pastoral, relacionada també amb la primera, és organitzar cursos de formació per a laics per a la distribució de la Sagrada Comunió, i també per a la proclamació de la paraula i l’animació musical. La tercera es refereix a l’àmbit de l’acció caritativa i social i és crear equips per a la integració dels immigrants i nouvinguts a les parròquies i comunitats i preparar materials adients. I finalment per millorar la coordinació pastoral la quarta acció serà optimitzar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies a través d’una major coordinació diocesana i per a la projecció de l’Església.
Vull referir-me en particular a l’objectiu de la creació d’equips per a la integració d’immigrants i l’acollida de nouvinguts. Durant el mes de juliol vaig tenir ocasió de reunir-me amb diferents equips arxiprestals de Càritas. Una preocupació que vaig constatar en tots ells era la realitat de les famílies que arriben de diferents llocs del planeta a la recerca d’una vida digna, sobretot actualment, les procedents especialment de Veneçuela. Segons estimacions de l’ONU, s’ha produït un èxode aproximat de quatre milions de persones d’aquest país. Uns són refugiats, i altres fugen de situacions de violència i de pobresa extrema. Com a cristians, estem cridats a donar una resposta solidària. Les persones més necessitades han de ser sempre la prioritat de les nostres comunitats.
La doctrina social de l’Església és clara i contundent, i els papes ens han orientat a través del seu magisteri. Sant Joan Pau II va assenyalar l’opció preferencial pels pobres com una forma especial de primacia en l’exercici de la caritat cristiana, de la qual dóna testimoni tota la tradició de l’Església, i que és responsabilitat de cada cristià i de la comunitat. El papa Benet ens ensenya que «està implícita en la fe cristològica en aquell Déu que s’ha fet pobre per nosaltres, per enriquir-nos amb la seva pobresa» (cf. 2Co 8,9). Finalment, el papa Francesc planteja la inclusió social dels pobres, l’opció pels últims, per aquells que la societat rebutja i arriba a descartar, fins al punt d’afirmar que vol una «Església pobra per als pobres».
Un nou curs comença. Disposem-nos doncs a treballar amb generositat per assolir aquests objectius. Som conscients de la nostra pobresa i petitesa. Som conscients també de la gràcia del Senyor, que no ens faltarà en cap moment, Ens encomanem un cop més a la Maria, Mare de Misericòrdia, Mare de Déu de la Salut.
