L’amenaça ha deixat de ser una amenaça i s’ha convertit en una realitat. L’economia ha iniciat un cicle negatiu del qual es desconeixen les conseqüències. Parlar de desacceleració o de disminució del creixement són autèntics eufemismes. La veritat és que pràcticament tots els indicadors econòmics comencen a estar en vermell. Les conseqüències de la frenada de l’economia global i de la falta de govern ja estan afectant de forma terrible a qui més sofreix en aquest tipus de situacions: els treballadors. Les xifres de l’atur que ahir es van conèixer són esgarrifoses. Terrassa no s’escapa, ni de bon tros, d’aquesta nova tendència. En finalitzar el mes d’agost un total de 14.208 persones es trobaven en atur a la ciutat. Són molts ciutadans i moltes famílies que no tenen la possibilitat de generar ingressos. Cadascun d’ells amb les seves dramàtiques històries.
Cal analitzar amb perspectiva aquestes dades. Ha estat el pitjor agost en els últims vuit anys, concretament des de 2011, quan la crisi estava en el seu màxim exponent. En el mes passat van perdre la seva ocupació 558 persones. Més de mig miler de terrassencs -una xifra que no es repetia des del moment més àlgid de destrucció d’ocupació a la ciutat- han passat pel Servei Català d’Ocupació. A aquest número cal unir els 76 acomiadats al juliol. És veritat que respecte a fa un any la xifra d’aturats ha baixat, però en dotze mesos s’ha reduït ara en 223 persones. Això implica una mitjana de 18,5 ocupacions netes per mes. Desacceleració o veritable crisi?
La recuperació dels llocs de treball no s’ha completat i estem encara molt lluny dels nivells d’ocupació que hi havia abans de la crisi. Cal actuar i cal fer-ho sense perdre temps. La paràlisi institucional que s’ha viscut està generant un nou cicle econòmic de crisi d’incalculables conseqüències. A més, amb un horitzó marcat per un Brexit que no serà ni de bon tros amistós i la seriosa amenaça d’un avançament electoral a Catalunya. Les empreses i molts treballadors no han superat encara la crisi iniciada el 2007. Aquesta nova crisi pot acabar de rematar molts projectes. Crear ocupació ha de convertir-se en la primera prioritat i si no que ho diguin a les més de 14 mil famílies terrassenques que pateixen els efectes de l’atur.
