Ara que la majoria de mortals tornem de vacances acostuma a ser un moment de bones intencions, de nous projectes i de compromisos personals amb nosaltres mateixos que molts d’ells acaben per dissoldre’s en l’oblit en un parell de setmanes. És cert però que les vacances han servit per donar dues voltes a coses de les nostres vides que volem canviar, puntualitzar, potenciar o eliminar i hem d’aprofitar aquesta carregada de piles per intentar donar algun tomb que ens faci sentir diferents a tot el que fins ara hem viscut. Uns començaran una nova col·lecció d’algun producte atractiu, d’altres dedicaran més temps de la seva agenda a ells mateixos anant al gimnàs o estant amb la família i crec que el que hauríem de fer tots plegats és intentar oferir al món la millor versió de nosaltres mateixos.
Individualment hem de ser conscients que l’única manera de poder discórrer amb harmonia pel nostre sender vital és oferir-nos a nosaltres i als que ens envolten un model de persona que ens satisfaci interiorment, això requereix un autoconeixement important de quines són les coses que ens fan feliços a cadascú de nosaltres i de quina manera podem projectar-les, compartir-les amb els altres. Segurament en aquesta aposta per ser millors persones en el terreny individual, que en el curt termini influirà en allò col·lectiu, té molt a veure amb algunes actituds que hauríem de treballar per poder arribar a aquest estatus d’excel·lència. Em refereixo a competències del tipus voluntat, passió, il·lusió, bon humor…
Vivim en una societat competitiva, crispada per assolir objectius de pertinença i exposició. No som res si no tenim i a més ho mostrem.
Hem de construir les nostres vides al voltant de coses que omplin el cistell de la nostra humanitat i no sigui tan important quant de material som sinó com d’existencial ens sentim. Persones molt adinerades busquen la felicitat en la buidor de la seva essència i no la troben fins que s’adonen que ser ric té més a veure en com de ple es troba el nostre esperit i no pas el nostre compte corrent.
Donar la millor versió de nosaltres mateixos requereix saber exactament quins elements emocionals són indispensables per poder aproximar-nos a la vida plaent i en això té molt a veure conrear el poder d’il·lusionar-nos per totes les coses que fem fins a arribar a viure-les amb passió. La feina, la vida de parella, la relació amb els fills o amb els amics, tot s’ha de viure amb la intensitat pujada de gaudir de tot com si fos la primera vegada que ho vivim.
La mediocritat de les persones en tots els àmbits ens ha portat a treballar amb una certa deixadesa, a ser un pare, un fill o un germà per imperatiu genealògic i no pas per sentiment vertader.
Hem d’esforçar-nos a ser més purs, més profunds, més entregats a la nostra mateixa essència perquè si som fidels en aquest sentiment d’autenticitat primari estarem més dotats per fruir dels moments i per donar molt més de nosaltres als que s’apropen, fer-los més feliços. No tinguem por a viure la nostra vida des de la plataforma que ens ha d’impulsar a ser millor gent, més viva i sentimental i menys material i interessada.
Sigueu el que sou, al màxim, intensament. Doneu el que s’espera de vosaltres.
