ETORNAT, fa poques hores , del país dels 600 referèndums, constato la immensa distància que ens separa i la necessitat de donar a conèixer altres realitats, molt diferents a les nostres. Al final, pot semblar que el que passa aquí, té una base justificada, quan en realitat no la té ni l’ha tinguda mai.
Considero Suïssa , la meva segona pàtria, i la capital Berna, una mena de segona residència, després d’haver-hi viscut, treballat i estudiat, durant set anys. Necessito, de tant en tant, tornar-hi , simplement per constatar l’existència de països, “normals”, vides corrents i eficàcia en tots els seus àmbits i serveis.
Ni que sigui per uns pocs dies, veure els símbols oficials, en el lloc que els correspon, als alcaldes fer d’alcaldes, als ajuntaments gestionant eficaçment les seves competències, en plena sintonia i coordinació amb els Cantons, i tots plegats , ben avinguts ,sota l’empara del Consell Federal, demostra la sensatesa i eficàcia del poble suís.
Un poble que des de 1848, any de la moderna Constitució, fins ara, ha celebrat prop de 600 referèndums federals ( nacionals) i altres tants de cantonals i municipals, demostra una vitalitat envejable, a nivell de democràcia directa.
Un país amb quatre llengües nacionals, si bé amb tres oficials ( alemany, francès , italià ) permet comprovar com la diversitat, pot ser degudament gestionada, sense especials problemes.
I el que molta gent no sap és la pobresa d’aquest país, cent anys enrere, i com va saber convertir-se, en un dels més rics del món, des d’aleshores ençà, amb un envejable present i no menys prometedor futur.
Aquest hauria de ser el model a seguir, per part de Catalunya, si realment es volgués copiar un sistema que funciona i funciona bé. Pocs nivells administratius ( municipis, Cantons, Federals ) tots ells presidits per la austeritat en la gestió, la bona planificació i una bona entesa entre els tres nivells, com per sumar sempre, i mai restar.
A cada visita, descobreixo noves formes de gestió, en matèria administrativa i medi ambiental. Enguany mateix, he comprovat l’imperi del vianant, respecte del vehicle. Ja tot el gran centre de la capital, s’ha convertir en “illa de vianants”, amb una reducció dràstica del trànsit, fins el punt de deixar-lo en menys del 90%. Ara bé, per a aconseguir-ho, ha fet falta crear nombrosos aparcaments públics, en llocs estratègics, i sobretot impulsar el transport públic , de manera exponencial. Això permet, que molts ciutadans, no disposin de vehicle propi, simplement perquè poden fer una vida normal, sense vehicle.
I, per a mi, el que buscava era , viure ,ni que fos per uns dies, la “normalitat “. Es a dir, que tot estigui en el seu lloc, que tot funcioni com està establert, que ningú vulgui canviar de forma unilateral el que , en el seu dia es va acordar, entre tots. Viure i conviure amb el respecte de l’estat de dret, sense confusió, sense capgirar l’ordre de les coses….I sí, allà han celebrat prop de 600 referèndums federals, però ni un, fora de la llei. La normalitat consisteix en acatar les lleis vigents, sense cap altra possibilitat que si no agraden, es promogui la seva modificació, seguint els tràmits pertinents. Una estada en un país com aquest, suposa una injecció de confiança en la democràcia, i com mai pot ser forçada ni rebregada, sota criteris que res tenen a veure amb l’estat de dret. La comparació en com estan allà, i com estem aquí, la deixo a la imaginació dels estimats lectors i lectores.
