EMÀ s’acomplirà el 160è aniversari de la mort de sant Joan Maria Vianney, el capellà del petit nucli d’Ars-sur-Formans, un poblet que no arriba als mil cinc-cents habitants. Està situat a uns trenta-cinc quilòmetres al nord de Lió (França). Actualment, ha esdevingut un centre de peregrinació. De fet, tothom recorda la seva bonhomia i la seva santedat, havent estat proclamat patró dels rectors. Igualment -quines casualitats!- avui fa cinc anys que ens deixà na Magda Heras i Fortuny. El fet em ve com a anell al dit per recomanar la lectura d’un llibre pòstum d’ella, publicat gràcies a la tenacitat del seu marit, el bon amic Marc García-Elias i Cos: “Correspondència setembre 2012-agost 2014” (entre la pròpia Magda i n’Ignasi Fossas, prior de l’abadia de Montserrat). Essent conscient de la seva malaltia, la Magda li pregà a l’Ignasi que li ensenyés a pregar. El nucli del llibre recull precisament les seves converses, majoritàriament telemàtiques. Per a mi, tot un manual d’autèntica espiritualitat.
Aquest terme abasta una disposició moral interior orientada a enfortir les característiques de l’esperit. Massa sovint -i em costa treure-m’ho del pensament- constato alguns rectors actuals massa avesats a un misticisme “made in Opus Dei”, amarats amb ribets de certa carrincloneria. Fa de mal dir, però és el que penso sincerament.
Bo fóra -per part de molts capellans actuals- reprendre l’exemple del rector d’Ars. També -per què no?- recuperar la memòria de mossèn Joan Fortuny, rector de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa, durant la meva infantesa. Un pou de santedat i senzillesa que em rememora, fil per randa, el tarannà del papa Joan XXIII, l’anomenat Papa bo i ànima del Concili Vaticà II. Crec molt sincerament que, al bell mig d’una societat tan laïcista, ajudaria a projectar -amb molta més fondària- el missatge evangèlic i el sentit profund del que haurien d’ésser l’espiritualitat i el sentit de proximitat. Fa cosa d’un mes, he tingut ocasió -per primer cop a la vida- de visitar Lourdes. He de dir que m’he endut una profunda decepció en veure que està muntat com una mena de “parc temàtic”. Hi ha gent que hi va impregnat d’un sentit recollit i espiritual. Però no s’explica que, en un poble de 14.000 habitants, hi hagi més de 400 hotels. Potser ajuda poc en la línia d’una ben entesa espiritualitat.
