Encetem agost i el diari ajusta les seves edicions amb el criteri de facilitar uns dies de lleure al seu personal. Tothom agraeix reduir un bri l’esforç habitual i constant de la resta de l’any. Així, a fi i efecte d’animar el lector, bastiré una columna farcida d’adagis de l’època.
Després d’uns dies amb fortes onades de calor, penso en la tardor i en la necessitat de pluges. Per això trio "xàfecs d’agost, bolets en abundor". O bé "valen més nuvolades d’agost que sol de setembre". Àdhuc "trons d’agost grans raïms i bon most". Ja que els dirigents polítics no encerten la tecla d’una política coherent amb el canvi climàtic, Déu faci que plogui en justa mesura. Ens fa molta falta. Sobretot per quadrar-ho amb el text d’un altre refrany molt savi: "Si plou molt al mes d’agost, no gastis diners en most".
Paral·lelament, la calorada i absència de pluja en zones productores auguren una mala campanya de l’oli. Amb importants pujades de preu: això sí, malgrat tot "si a l’agost vas a l’olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te’n tranquil cap a casa, que, d’olives, prou n’hi haurà".
Mai, però, no plou a gust de tothom. Amb un equilibri adient, "pluges per l’agost, safrà, mel i most". Igualment, "pluja d’agost, bona per als horts". A banda que "per l’agost, post el sol, post el bon temps". El personal s’emprenya perquè els fot enlaire la passejada del capvespre, amb un refresc a les terrasses. Tant si són de vacances com si es troben escalfant la butaca de casa amb un sol tòrrid.
D’una o altra manera, "amb bona casa i bon foc, tot l’any agost". A diferència de quan era petit, moltes llars disposen d’aparells d’aire condicionat i calefacció com cal. No tenim dret a queixar-nos. Salvant la distància de gent que frega llindars de pobresa i exclusió social, vivim de conya. La pega rau que, de la imperícia inútil d’uns polítics tanoques, som al bell mig de vacances totalment desmarxats. Sense govern a Madrid i amb un nyap a la Generalitat. A veure si tenim la sort que -a uns i altres- se’ls apareix la ciència infusa. Tant de bo que, pel setembre, la situació no ens pinti bastos… A mig estiu van ésser incapaços de bastir un acord. Ara, es troben tenallats per la necessitat imperiosament ineludible d’arribar-hi. Tindrem una bona collita? "Agost i setembre no duren sempre."
