LS dies 14, 15 i 16 d’agost es commemora el 50è aniversari del festival de Woodstock, celebrat l’any 1969 i batejat amb el sobrenom de “Tres dies de pau i amor”. La seva importància -s’han fet molts estudis històrics, sociològics i musicals sobre Woodstock- es troba en el context polític, social i cultural de la dècada dels anys seixanta. Fou una època sense parangó. José Miguel López diu a “Los sonidos de Discópolis. Rock: ideología y utopía” que “aquesta dècada despertà un sentiment comú en gran part de la joventut del món occidental. Fou la primera globalització juvenil de la història”. Es pensà realment que amb la música es podia canviar el món.
Als primers anys de la dècada dels seixanta tingué lloc a la Costa Oest d’EUA una revolució cultural que s’anomenà contracultura. Fou un moviment cultural que no acceptava els valors vigents i dominants de la societat. Es caracteritzava per un individualisme entès com a ànsia de llibertat i de confraternitat enfront del gregarisme. Fou la recerca d’una manera nova de veure el món, de veure la vida. Com a cultura marginal que és, la contracultura existeix des que existeix la societat com a contrapunt dels valors establerts per ella i acceptats sovint acríticament per la majoria. Els joves de les universitats de Califòrnia, amb la de Berkeley al capdavant, enarboraren les banderes de la llibertat i la tolerància. Un sentiment generalitzat de rebel·lia aparegué tot i tenint en la música el mitjà d’expressió principal. Califòrnia i, en particular la ciutat de San Francisco, es convertí en un símbol i un lloc de peregrinació per a la joventut.
La base, però, del moviment contracultural que apareix als EUA, a part de la “generació beat”, foren els hippies. El moviment hippy sorgeix com a protesta davant d’una societat tecnificada on l’individu no té cap valor i proposa un canvi radical de les estructures socials. Davant de la tensió de la vida a la ciutat, el hippy proposa una tornada a la naturalesa com a model de pau i harmonia. El moviment hippy sorgeix en un context històric marcat per molts esdeveniments polítics i bèl·lics i per constants transformacions socials. Els EUA estaven immersos en una guerra -Vietnam- per a la qual milers de joves foren cridats a files. La impopularitat d’aquesta guerra fou cada cop més gran i motivà un rebuig i protesta entre la joventut. Sorgí un important moviment pacifista, amb el suport d’intel·lectuals i artistes, que donà lloc a manifestacions culturals i protestes de tot tipus.
El lema hippy “fes l’amor i no la guerra” responia a dos conceptes bàsics del seu pensament: el pacifisme i l’amor, com a símbol de la llibertat sexual.
La ciutat de San Francisco fou l’any 1967 l’escenari del primer gran festival de rock. El fenomen dels macroconcerts duraria fins a l’any 1972. Woodstock -tres dies de pau, amor i música-, amb l’assistència de 500.000 persones, fou el que tingué la xifra més alta de públic. La música era sens dubte l’element aglutinador en aquests festivals. Ara bé, en els tres dies de Woodstock hi havia quelcom més que el fet de gaudir en directe de la música dels seus ídols, com Joan Báez, Jimmi Hendrix, Santana, The Who, Crosby Still Nash and Young, Sha-Na-Na, Joe Cocker, Janis Joplin i altres.
Hi havia el desig de fugir d’una societat que no oferia res a la joventut i la necessitat de ser un mateix i conviure amb gent desconeguda, però que compartia les mateixes inquietuds i el mateix sentiment de rebuig envers un món que no els agradava. L’experiència, digueren els assistents, fou única.
En efecte, abans no hi havia hagut res de semblant i després tampoc n’hi hauria. Visionar el documental “Woodstock, tres dies de pau i música” fa que recordem el món i els joves dels 60 i que pensem sobre el món i els joves d’avui.
