Fa poc més d’un mes que es va activar per primer cop el Protocol de Dol en cas de feminicidi i altres assassinats per violència masclista a Terrassa. Són un conjunt de mesures que es varen aprovar per unanimitat al ple d’octubre de l’any passat. Per desgràcia aquest protocol torna a estar vigent. Després de conèixer el trist desenllaç de la desaparició de Mònica Borràs, poc abans de Sant Joan, en un terrible succés que s’inicià l’agost passat, ara ha estat la mort violenta d’una metgessa de família que vivia al Vapor Gran, a ple Centre. El seu marit va posar fi a la seva vida amb una arma blanca i es va entregar a la comissaria de la Policía Nacional, a pocs metres del domicili familiar.
No hi havia antecedents judicials de violència en el si de la parella. Eren un matrimoni amb formació universitària els dos, amb èxit professional i que no semblaven tenir problemes econòmics. És a dir, un marc social i personal en el qual difícilment es pot creure que es pot produir un acte de violència masclista com el que ha succeït. Precisament aquesta enorme sorpresa és la principal reacció que han patit les persones que coneixien la parella. Absoluta estupefacció. Com ha pogut passar un fet com aquest? Què li ha passat pel cap per prendre una decisió tan salvatge? Això només ho pot saber qui ha destruït la vida de la seva parella; qui ha dinamitat una família en el sentit més ampli de la paraula.
L’assassinat d’ahir demostra que la xacra de la violència masclista no entén d’entorns econòmics difícils, de desestructuració familiar o de falta de formació. Un feminicidi es pot produir a qualsevol lloc, en qualsevol moment i amb qualsevol persona. No hi regeix cap regla, per això és tan i tan complicat d’evitar-lo. Malgrat que hi hagi aquestes dificultats, tots -i quan diem tots ens referim al conjunt de la societat- hem d’unir les forces, extremar la precaució i combatre de forma ferma i enèrgica la violència masclista. Aquí no valen mitges tintes. Aquí només es pot prendre un camí: la repulsa total i la denúncia, a la més mínima sospita que darrere d’una porta hi pot haver un cas de violència masclista. Avui, tots hem de mostrar el nostre compromís en aquesta lluita en els diferents actes de record a l’Eva, la darrera víctima. Hem d’estar més conscienciats que mai que acabar amb aquesta veritable epidèmia requereix molt de temps i un gran esforç. Descansi en pau.
