Una vegada més, el balanç del transport públic a Terrassa dona xifres positives. En aquesta ocasió es tracta de la línia de Renfe R4, que des de 2016 ha guanyat la xifra de més de cinc mil viatgers diaris a la ciutat. És un creixement extraordinari en una línia de trajectòria complicada. Renfe i Ferrocarrils són serveis que es complementen, que cobreixen desplaçaments en espais territorials diferents, però la línia de la Generalitat ha gaudit sempre d’un cert prestigi suplementari basat en un millor servei, especialment als darrers anys: menys avaries, més freqüència de pas i gran puntualitat. Al final és exactament el que s’espera de qualsevol servei ferroviari. Però les sempre oblidades línies de Rodalies, i, pel que es veu, amb especial intensitat a Terrassa, han observat una millora substancial en la seva relació amb els viatgers.
Més de 5.500 viatgers diaris és una xifra francament important i el bo o el dolent, depèn de com es miri, és que encara hi ha recorregut, perquè encara hi ha marge de millora del servei; segurament molt marge. La manca d’inversions a les línies de Rodalies les ha convertit en l’objecte de totes les queixes dels viatgers catalans. Les incidències són constants, especialment a l’hivern, quan una mínima pluja pot arribar a desestabilitzar tot el servei. La Generalitat ha reivindicat històricament la gestió del servei, però no s’arriba mai a un acord amb l’Estat. A les darreres setmanes s’han sentit comentaris per part de membres del Govern de Pedro Sánchez en el sentit que la Generalitat tindrà les competències sobre Rodalies quan ho demani, encara que no s’hagi parlat de finançament. Però no sembla que hagi estat una proposta en ferm.
La bona notícia és que el transport públic a Terrassa gaudeix d’una raonable bona salut i que continua el seu creixement tant als autobusos com a les línies de ferrocarrils de Renfe i de la Generalitat. És un bon senyal, especialment pel que es refereix al símptoma: si ens desplacem més, és perquè ho necessitem i, entre aquestes necessitats, treballar és el principal objectiu, juntament amb l’estudi. La mala notícia és que aquestes xifres demostren novament la injustícia que significa per a la ciutat estar inclosa a la Zona Tarifària 3. El nou govern que dirigeix l’alcalde Jordi Ballart té com una de les seves principals fites convèncer el departament de Territori que la ciutat ha d’estar a la Zona Tarifària 2; aquest és realment un gran projecte de ciutat que ens interpel·la a tots.
