Una de les cançons més escoltades i que més m’agraden del grup català Txarango és la que porta per títol "Tant de bo" i algunes de les coses que es desitgen en aquesta cançó tenen molt a veure amb circumstàncies que millorarien el funcionament d’un món, d’una societat massa consumista, individualista i poc solidària i d’un plantejament de vida més sentit i emocionalment potent.
Aquesta seria la lletra de Txarango:
"Tant de bo sigui llarg el viatge, tant de bo que l’equipatge a cada passa pesi menys. Tant de bo que quan tornis a casa no t’atrapi la llàgrima als ulls, que passis full. Tant de bo la mentida no vagi mai vestida i que et porti el vent quan vingui el llop. Tant de bo que la por no s’abraci a la pena… Tant de bo sigui et sedueixi el paisatge, tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit, que la nit no t’apagui l’espelma, que es fongui el neguit, tant de bo et donin fil i no et tallin les ales. Caure sobre vellut, que no et donis per vençut, tant de bo un dia el nord sigui sud i que t’envolti la gent de mirada transparent.
Tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge. Tant de bo acabi en taules la partida, que la vida fos més innocent, un joc de nens. Tant de bo passi un tren cada dia, que la fi del món no tingui final de via. Tant de bo quedi pres qui empresona, que coneguis la felicitat en persona. Tant de bo dos i dos sumin quatre, tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres. Tant de bo que la sang fos germana i no l’arma dels impotents, que caiguin panys. Tant de bo s’obrin totes les portes i et rebin amb un ‘Benvinguts!’. Tant de bo que la vida no fos batalla i que et tregui a ballar quan balla."
I jo hi afegiria:
Tant de bo que la gent fos més propera, per compartir estones amb els que estimes. Tant de bo els pares i mares no sobreprotegissin tant els seus fills, tant de bo no s’hagués perdut el respecte per la gent gran, tant de bo no s’hagués abandonat el valor de l’esforç i de la constància. Tant de bo féssim més cafès en perjudici del missatges electrònics i en benefici de les relacions humanes. Tant de bo els polítics abandonessin la seva dèria per la mentida i la bona vida, la cadira en definitiva. Tant de bo fóssim més responsables a les nostres feines i baséssim el treball en equip en cadascuna de les parts, començant per la nostra capacitat i serietat individual vers al grup. Tant de bo els joves tinguessin més oportunitats i estiguessin a l’alçada del nivell que se’ls demana, que arribessin amb determinació i sense defallir a traspassar horaris, drets i deures. Tant de bo la queixa es transformés en motivació i la culpa, en reflexió. Tant de bo que el fet de viure quedés restringit al privilegi de gaudir d’aquelles experiències que ens aporten satisfacció prescindint d’enveges i rancúnies pel que té o fa l’altra. Tant de bo ens adonéssim que la vida és massa curta per fer-la complicada i que és justament en la senzillesa i la humilitat on rau el secret per gaudir-la allunyant-nos de les complicacions que el poder, els diners i la cobdícia proporcionen.
La vida és molt simple tot i que ens entestem a fer-la complicada. Per més que intentem preparar-nos, la vida sempre ens sorprendrà. No existeix manera per preparar-nos per a la vida, ella ens prepara a nosaltres cada dia per encaixar-la.
www.creixerjoancarles.com
