Hi ha circumstàncies a la vida certament capritxoses. Ara fa sis anys, quan la crisi encara feia estralls i els dubtes planejaven respecte al futur econòmic es va produir un fet determinant pels seus protagonistes. El primer, l’arribada d’un empresari, Ignasi Cusidó, i el segon el futur del qual havia estat el llegat de molts anys de l’Obra Social de Caixa Terrassa. Els seus camins es varen creuar i de quina forma. La desaparició de Caixa Terrassa, fora del que va significar econòmicament i moralment per la ciutat, generà un enorme nombre de dubtes, especialment per tota la tasca social que desenvolupava a Terrassa. Amb una Caixa Terrassa engolida pels gegants bancaris i l’excés d’eufòria financera, semblava que l’Obra Social tenia els dies comptats.
És en aquest punt que sorgeix la figura del naixement de la Fundació Antiga Caixa Terrassa amb el necessari objectiu de donar continuïtat a la seva feina. I amb l’ajut dels seus patrons es decideix apostar per la figura d’Ignasi Cusidó per pilotar aquest incert viatge.
Ara, sis anys després, Cusidó passa balanç en una entrevista. És un període de temps relativament breu. Encara no existeix prou i necessari distanciament històric per valorar en la seva justa mesura la tasca d’aquest pro home de la ciutat. La figura d’Ignasi Cusidó ha estat clau per l’èxit d’aquesta aventura. Al seu pragmatisme i coneixement empresarial s’ha unit una gran sensibilitat i un major entusiasme. La seva determinació ha permès donar forma a l’Antiga Fundació Caixa Terrassa -amb una llei de fundacions especials que va néixer al llarg d’aquest camí- i de forma especial ha donat forma a un full de ruta nítid en el que s’assegura el futur d’aquesta fundació. Tota la seva tasca social ha aconseguit un nivell d’autofinançament que era determinant per la seva continuïtat.
Cusidó marxa de primera línia -encara segueix vinculat com a patró- amb la tranquil·litat de la feina ben feta. Ha iniciat el camí i ha marcat molt clarament com han de ser les properes passes. Tot això mantenint pràcticament intacte el patrimoni de l’Obra Social. Un potencial econòmic que es conserva per situacions encara més complicades. Xavier Queralt agafa el seu testimoni. Però en l’hora dels adéus s’ha d’agrair i valorar tot el que Ignasi Cusidó ha fet per un llegat que la ciutat va crear i amb el que pot seguir comptant.
