Les notícies sobre els problemes de saturació al servei d’urgències dels centres sanitaris de Terrassa fa temps que són habituals. El que no és tan habitual és que les protestes i denúncies sorgeixin en èpoques a les quals no són habituals. Epidèmies com la grip generen situacions de certa complexitat, però els col·lapses estan determinats per l’estacionalitat. El comitè d’empresa de Mútua torna a denunciar problemes a les urgències i això, al mes de juliol, ja no és tan normal.
La tibantor entre empresa i treballadors fa que moltes vegades aquesta mena de denúncies es prenguin amb una certa distància, però en aquest moment no existeix una situació més especial que altres. Mútua desmenteix una situació de saturació, la qual cosa també s’ha de prendre amb una certa distància, perquè només de forma molt esporàdica ho ha reconegut. No entrarem en la relació entre la direcció de Mútua i els seus treballadors, però cada vegada que sorgeix la notícia és inevitable fer referència a una complicada situació a les urgències de Mútua que s’està convertint en endèmica, perquè no només se circumscriu la saturació als episodis estacionals, sinó que es manté en el temps la problemàtica i això és difícil de desmentir davant de qualsevol usuari.
És probable que una part del problema es pugui solucionar amb les obres d’ampliació de les urgències que s’estan portant a terme, però sembla que les obres estan aturades, tot i que l’empresa també ha desmentit aquest extrem, que també denuncia el comitè d’empresa. La confusió és difícil, però algú ho està de confós.
En qualsevol cas, tornem a ser-hi i no podem més que recordar una vegada més que al ple municipal de desembre es va aprovar una moció, amb el suport pràcticament unànime dels llavors set grups municipals que es van comprometre a exigir a la Generalitat una sèrie de millores que proposava en aquell moment el II Parlament Ciutadà, entre elles, urgències de 24 hores a tots els CAP, obrir més plantes hospitalàries, esperes màximes de 48 hores pel metge de capçalera i la implantació d’una clínica del dolor. També es parlava, dels col·lapses d’urgències, especialment al servei d’urgències. D’allò, res s’ha tornat a saber i segurament ens ha de tornar a fer pensar què val una proposta que s’aprova al ple municipal amb tanta unanimitat o encara que sigui amb majoria simple.
