La sentència sobre la violació d’una noia per part de cinc energúmens prepotents i fora de control moral, batejats com "la Manada", que va impulsar altres fets semblants, m’ha fet pensar en alguns factors que condicionen la interpretació i qualificació dels comportaments de les persones.
En el cas de "la Manada" la segona sentencia es significativament diferent de la primera. El fet és el mateix però la interpretació dels factors que es donaren en l’agressió, ha estat valorada amb un altre significat i per tant en una altra pena.
Qui està més a prop de l’objectivitat del que va passar? Què no va valorar el primer fiscal i el primer jutge que en canvi sí que han apreciat la fiscal i els jutges en la segona sentencia, atenent que tenien el mateix marc legal en relació al fet?
Una cosa hem de tenir clara en qualsevol cas objecte d’anàlisi i valoració: el que es valora i es jutja no és el fet objectiu, sinó la interpretació del fet i la construcció mental que se’n deriva. I aquí comença el problema de molts errors a causa d’aquesta limitació, ja que en les percepcions i interpretacions d’uns determinats comportaments i decisions hi intervenen molts condicionants que l’apropen més o menys a la realitat objectiva.
Hi participa la nostra capacitat analítica a l’hora de valorar un fet i les seves circumstàncies. Però rodejant aquesta anàlisi que pot estar ben elaborada, hi ha altres factors que de manera més o menys inconscient, poden condicionar negativament la interpretació de la realitat objectiva. d’un fet i per tant la seva avaluació.
N’hi ha alguns que poden tenir molta capacitat d’influència. Hem refereixo als valors, els continguts ideològics i polítics, les creences personals, els interessos propis o del grup al qual un pertanys, aquests alimentats sovint, per determinats mitjans de comunicació que intoxiquen l’opinió publica amb missatges que no exclouen notícies falses, amb l’objectiu de generar desconfiança cap a grups Ideològicament divergents.
Respecte a les característiques ideològiques i de valors, és difícil a vegades, especialment en cert tipus de persones, sostreure’s a la influència llunyana de les primeres etapes educatives, de molts dels que ara prenen decisions, que es va desenvolupar en un llarg període de temps marcat per un entorn social i una ideologia que idolatrava l’autoritarisme, el poder autocràtic, la supremacia masclista i la restricció de drets bàsics, entre ells la llibertat d’expressió. També la subordinació. De les regions perifèriques al poder central i l’eliminació de tot signe que emfatitzes les singularitats dels pobles d’Espanya, completament anul·lats pel Regim franquista
Aquestes vivències foren tan llargues en el temps i tan persistents que deixaren rastre, en molts cassos a escala inconscient.
Si no s’han anat fent exercissis de "desintoxicació ideològica i de prejudicis", arrelats en aquell context en el qual no s’incentivava la capacitat de pensar amb esperit crític, determinades maneres d’entendre el que és lícit i el que no ho és, especialment en certs continguts socials, han quedat instal·lades, com deia, en les estructures mentals i emocionals de moltes persones. I això condiciona la seva visió de la realitat
Hi ha una altra derivada de la cultura impositiva i autoritària sobre com eliminar un problema conductual. Es tracta de la tendència a afrontar el comportament incorrecte a base de castic com a solució preferent. Es la penalització basada en escarment perquè no es repeteixi allò que ha esta considerar no acceptable.
És més creatiu i més eficaç segons els experts, utilitzar el reforç positiu sempre que el fet ho permeti. Consisteix a afrontar les situacions considerades negatives o millorables ,valorant els aspectes assumibles d’entrada i tantejant el diàleg i l’esperit cooperatiu, posant en el focus del debat allò que podem compartir i tolerar, més que allò que ens divideix i ens separi. Exigies talent, esperit emprenedor, serenitat, voler resoldre constructivament el conflicte caminant junts sense crear víctimes o injustícies.
En canvi, un exemple dramàtic de reforç negatiu greu el trobem en la judicialització de les actuacions dels polítics catalans. Sorprèn que la qualificació dels fets per part de la fiscalia, es mantingui igual com a l’inici del judici pel que fa a la valoració dels suposats delictes més greus. Després dels testimonis rebatent-ho. Poden haver influït alguns dels supòsits que abans he esmentat? No ho sabem, cadascú que intenti valorar-ho. Seria molt lamentable que es dictes una sentència objectivament injusta, per donar més pes a percepcions induïdes pels testimonis acusatoris. Confiem que no serà així i que hi haurà una anàlisi essencialment tècnica com correspon a la qualificació dels Magistrats del Suprem. I que sabran superar-la forta pressió a la qual polítics i mitjans de comunicació els sotmeten obsessivament
El sistema preveu, poder recórrer. Però ningú pot eliminar el dolor, la duresa emocional i la pèrdua d’una part de la vida durant anys, de les persones condemnades erròniament, fins a rebre una possible resposta d’alliberament de la condemna.
