Els pactes ens han fet pujar a una mena de Dragon Khan diabòlic que no sabem a on ens porta. L’acord entre el PSC i Junts per Catalunya a la Diputació de Barcelona pot determinar un abans i un després a la política catalana, que aguanta les lògiques del Govern de la Generalitat només en l’espera de la sentència i la posterior gestió política del que decideixi el Tribunal Suprem. Les diputacions sempre han estat en entredit des del nacionalisme més extrem al catalanisme més relaxat. Sempre han estat considerades una reminiscència de l’estructura territorial franquista que juntament amb els governs civils i les capitanies generals constituïen la veritable estructura de poder de l’època lluny de Madrid.
El debat no és d’ara ni de fet de quan es va incloure a l’Estatut la reordenació territorial catalana en set vegueries que havien d’acabar amb les velles i polèmiques diputacions. Quan l’alcalde Manuel Royes n’era president i se li preguntava per aquesta qüestió sempre responia amb un mig somriure "li asseguro que jo no seré el darrer president de la Diputació de Barcelona". Sempre han estat objecte de desig a causa de la important significació institucional i, en especial, per l’elevat pressupost que gestionen, però ara s’han convertit en un objectiu prioritari per a qualsevol partit. La sorpresa pel pacte entre PSC i Junts per Catalunya ha portat a algú tan significat com l’Elsa Artadi a dir que les relacions entre JuntsxCat i ERC han tocat fons.
Mantenen les aparences al govern de la Generalitat, per la pugna ja és oberta i aferrissada, perquè ara la lluita política té dos fronts, per un cantó l’hegemonia al bloc independentista a la que els contendents, ERC i JuntsxCat ja no s’amaguen, i l’altre, el de l’hegemonia de l’esquerra al que també participa ERC i s’hi suma el PSC, que després de les darreres eleccions, veu evident que, almenys de moment, els Comuns van de tornada i existeix una possibilitat reial de recuperar espai. Això fa agosarats a Iceta i Collboni i pacten un acord amb Junts per Catalunya, aprofitant la mala sang de Puigdemont pels pactes municipals entre ERC i PSC. L’acord a la Diputació només beneficia al PSC, que en tindrà la presidència, i debilitarà el bloc independentista aprofundint les diferències entre els ara socis i Esquerra. És ben curiosa la política que passa de posar cordons sanitaris a treure’ls quan existeix qualsevol interès superior.
Demà es constitueix la Diputació de Barcelona, que presidirà, si avui no canvia l’escenari, Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet. Els representants terrassencs seran Lluïsa Melgares (Tot per Terrassa) i Alfredo Vega (PSC).
