Avorriment, alegria, humiliació, alleujament, impaciència, amor, impotència, angoixa, indiferència, ansietat, indignació, enyorança, inquietud, apatia, insatisfacció, afecció, inseguretat, harmonia, interès, empenta, intriga, fàstic, ira, sorpresa, irritació, calma, luxúria, afecte, malenconia, gelosia, mesquinesa, còlera, por, compassió, nostàlgia, confiança, obnubilació, confusió, obstinació, angoixa, odi, culpa, omnipotència, curiositat, optimisme, decepció, paciència, depressió, pànic, desemparament, passió, desamor, pena, desànim, mandra, desassossec, pessimisme, desconcert, plaer, desconfiança, plenitud, desconsol, prepotència, desig, ràbia, desesperació, rebel·lió, desgana, recel, desídia, rebuig, desolació, menyspreu, rancor, dolor, repudi, dol, ressentiment, equanimitat, resignació, enuig, satisfacció, entusiasme, seguretat, enveja, serenitat, empatia, solidaritat, espant, esperança, temor, estupor, temprança, eufòria, tendresa, excitació, terror, èxtasi, timidesa, tranquil·litat, frustració, tristesa, valentia, vergonya…
Tot aquest llistat són emocions que tenim tots els humans dipositades en el nostre cervell, unes les tenim més desenvolupades i treballades i altres, més amagades i aturades. Les emocions per elles mateixes no són ni bones ni dolentes, són com nosaltres les vivim i depèn de com encarem cadascuna de les situacions que se’ns presenten a les nostres vides afavorirem el protagonisme emocional que envaeixi el nostre pensament, sentiment i més tard la nostra actuació.
Quan algunes persones diuen que no són gens rancoroses no és perquè l’emoció no la tinguin dins del seu hipotàlem, i tant que la tenen, senzillament els episodis de la seva vida han fet que puguin prescindir de fer-la aparèixer, gairebé fins a la seva extinció. És cert que la genètica ens predisposa a un cert estat de domini emocional seleccionant d’entrada una paleta de sentiments que dominaran la nostra existència, però el viure de cada dia ens pot modelar aquesta estructura de les emocions aconseguint que persones pessimistes es tornin optimistes, que persones porugues acabin per fer aparèixer la valentia per tot els seus porus.
Aquesta és la màgia de les emocions, que les podem dirigir allà a on nosaltres vulguem. Això no vol dir que sigui una feina fàcil, ans al contrari. Necessitem de molta persistència per poder conduir la nostra manera de sentir allà on volem. Necessitem obligar el nostre pensament a fer-ho des de la perspectiva concreta de l’objectiu que pretenen. Si jo vull ser una persona més segura caldrà que davant d’episodis d’inseguretat llanci missatges de pensament forts i segurs al meu cervell i fer-ho molt repetidament sense parar fins que de mica en mica el cervell interioritzi aquesta emoció com a dominadora dels moments més conflictius.
He conegut persones molt insegures que per alguna circumstància de la vida (no cal arribar a una situació extrema per fer-ho) han pres la decisió d’oferir valentia a la vida i no arronsar-se en cap moment. Passat el temps l’emoció d’inseguretat ha quedat bloquejada i han fet brollar una capacitat de resiliència, fortalesa i valentia encomiable.
Dirigim les nostres emocions, mitjançant el nostre pensament, fins allà a on volem trobar-nos interiorment sent coneixedors i sobretot dominadors del nostre perfil emocional.
He conegut persones que han pres la decisió d’oferir valentia a la vida i no arronsar-se
