En aquests dies de tristesa i d’humanitat absent, no deixo de pensar en els actes de valentia de la gent d’Open Arms, dirigida per l’Òscar Camps, o bé la de l’ONG alemanya Sea Watch, amb la capitana Carola Rackete al seu front.
En aquests temps durs de pensament únic, de plena vigència d’un sistema capitalista "depredador" sense sentiments, i mentre assistim, aquests dies, sense cap mena de reacció crítica, a la reunió dels seus "lacais" i sicaris, del G-20, reunits al Japó. Això sí, ens agrada veure com ens ensenyen entre reunió i reunió i davant de les càmeres com representen els seus somriures, brometes i encaixades hipòcrites i "fake news".
Mentrestant, arreu del món, segueixen les seves guerres particulars, les seves massacres, amb víctimes innocents i amb destrucció sense límits.
Segueix morint gent al Mediterrani, i a les parets dels "murs" que ells mateixos han aixecat.
Segueixen dibuixant els seus propis mapes del món, on només existeixen el nord ric i el sud, empobrit, les zones geoestratègiques pel control de la riquesa (petroli, gas…), les zones per seguir explotant (Àfrica… Orient Mitjà…), els paradisos fiscals per amagar les seves fortunes, les seves fàbriques amb esclaus treballant per a ells (Àsia, Àfrica…), els seus reductes per seguir comerciant (OMC, Mercosur… FMI…), els seus negocis "bruts" i fins i tot els seus "espais" per netejar consciències, només de tant en tant (ONU, Consell de Seguretat, UE, G-8, G-20…).
Davant de tot això, és quan pren cos, força i esdevé un símbol del que hauria de ser la lluita a favor dels DDHH al món, la detenció a Itàlia de la capitana alemanya del vaixell Sea Watch 3, Carola Rackete, després d’haver rescatat més de 50 persones al Mediterrani central, migrants que al final van poder desembarcar a Lampedusa. El "neofeixista" governant italià Salvini, company i col·lega de la resta de governants europeus que comparteixen aquesta política antimigratòria (Pedro Sánchez, dixit), va dir, després de la detenció de Carola…, "missió acomplida", com un simple crit de guerra més, ja que aquesta és la visió que tenen aquests governants actuals del món.
És evident que no els importen gens les 597 víctimes (persones refugiades i migrants) que ja porta el Mediterrani, entre l’1 de gener i el 30 de maig del 2019, ni les que puguin anar venint. Simplement, per a ells són "baixes" de guerra…
Al darrere d’aquesta detenció aniran, segurament, dues embarcacions més, la de Proactiva Open Arms i un altre vaixell de Sean Watch, l’Alan Kurdi.
És per tot això que avui al·lego i reivindico, més que mai, aquesta capitana de 31 anys, amb cua de cavall i amb mirada segura, compromesa amb la lluita pel medi ambient i amb la lluita social, indignada pels desastres i crims que està executant l’ésser humà, arreu del planeta blau, i disposada a anar a la presó pels seus principis i per la defensa dels DDHH, i m’agradaria que reflexionéssim totes i tots a partir d’unes paraules de la mateixa Carola quan va dir en una entrevista que li van fer: "Els europeus hem permès als nostres governants construir un mur al mar. Hi ha una societat civil que lluita i que ha de lluitar contra això, i jo en formo part…".
Penso que no cal afegir-hi res més, simplement deixar a l’aire aquesta llarga pregunta:
¿Som capaços de deixar de plorar i renegar inútilment, des dels nostres caus de "seguretat" individual i insolidària, mirar-nos als ulls i posar-nos a caminar de forma col·lectiva, fraternal i ferma, amb la mateixa dignitat i passió que la Carola i altra gent, per tal de fer fora dels nostres governs els indignes irresponsables que estan provocant tant dolor?
