Tots coneixem la dita que "els vells rockers mai no moren". D’aquests, a la nostra vila en tenim uns quants. Ara fa justament uns cinquanta anys, l’època de l’esclat dels Beatles i els Rolling Stones, un grup d’amics molt jovenets de Ca n’Anglada decidí crear una mena d’esplai o punt de trobada. Al rerefons de la música i amb l’excusa de formar un nucli que canalitzés les inquietuds juvenils d’un entorn prou deprimit, es fixaren un repte: que el barri esdevingués un referent i una icona per a tots els altres de la vila. En aquesta fita, van rebre la ferma col·laboració d’un parell de preveres de la parròquia: els malaurats Joaquim Garrit Rigol i Miquel Daura Melich. Capellans que, per cert, també donaren suport a grups de tema laboral i sindical. Passat mig segle d’aquesta història, amb la ferma il·lusió de reemprendre aquells records inoblidables, tres d’aquells nois (Manel Castillo Gutiérrez, Paco Plaza Milán i Miquel Páez Muñoz) decidiren veure’s de forma periòdica i sistemàtica. Així, començaren establint uns esmorzars setmanals -cada dijous- des de fa cinc anys. D’aleshores ençà, el gruix de components ha anat creixent amb l’entrada de més "companys de fatigues". Fins que, el proppassat dia 28 de juny, es van retrobar en un sopar, amb concert inclòs, com no podia ésser d’altra manera. Concretament, al restaurant Aliaga, del carrer del Minyo. La previsió dels organitzadors fou superada amb escreix, assolint aproximadament la xifra d’uns vuitanta participants. La melodia de peces musicals emblemàtiques d’aquells anys ressonà a l’hora de les postres, amb gran goig i emoció de tots els assistents. Tan bon regust de boca els ha quedat a tots que s’han pràcticament compromès a repetir l’experiència ben aviat.
No endebades el lema del grup, que manté operatiu un ben nodrit grup de WhatsApp, és el que m’ha semblat oportú triar com a títol d’aquesta columna: "L’amistat, per damunt de tot". Amb aquest meu petit granet de sorra tan sols pretenc felicitar-los efusivament… Tot encoratjant-los a seguir pencant de valent per tal de consolidar (en el temps) aquesta bonica iniciativa. D’aquesta forma, es podrà perllongar al llarg de molts anys.
