Opinió

Rescatar de l’anonimat

La història, la fa la gent anònima però s’escriu només sobre les elits o sobre les personalitats destacades. És una reducció ben comprensible, però tanmateix injusta. Em ve al cap aquesta reflexió pensant en els herois anònims que aquests dies deuen haver lluitat contra l’incendi de la Ribera d’Ebre, igual que fa anys va passar als grans incendis de l’Empordà, del Bages o l’incendi terrible pel seu significat de la muntanya de Montserrat. Gent que només perd l’anonimat quan s’escau la desgràcia, com fa uns anys va succeir a l’incendi d’Horta de Sant Joan.

Però mirant enrere l’anonimat és el veritable fil conductor soterrat, la suma desconeguda de les persones que impulsen els projectes i les que els pateixen o gaudeixen. Sabem que a Terrassa una corrua de treballadors tèxtils van permetre la prosperitat de la ciutat, però a penes recordem els noms d’uns quants capitans d’indústria o d’algun dirigent sindical. Veiem fotos amb les seves bruses de feina i imaginem les seves vides ignorades.

Fa uns dies es va celebrar el setanta-cinquè aniversari del desembarcament de Normandia. I, malgrat tots els esforços dels cementiris i santuaris del record, els milers i milers de persones que van morir per alliberar Europa del jou del nazisme queden en el record només de les seves famílies i amics de proximitat. Avui ja un record llunyà, sense gaires testimonis vius. El mateix passa amb els morts de l’exèrcit alemany. Parlem de milers de morts com si no importés la quantitat i al darrera hi ha biografies que simplement escolem per l’aigüera de la història.

A Nova York fan aquesta cerimònia de repetir tots els noms de les persones que van morir a les Torres Bessones l’onze de setembre de 2001, en un intent d’emfatitzar el record. I escriuen a les pedres els noms. Igual que hi ha múltiples làpides amb noms de caiguts a totes les guerres. Em ve al cap la imatge de la làpida que hi ha sota la cúpula del MIT en record dels alumnes caiguts a la Segona Guerra Mundial. És un recurs recurrent per lluitar contra la desmemòria. Però les làpides, amb el temps, són paisatge. Res més.

Penso en com podríem usar les noves tecnologies per personalitzar la història. Per treure de l’anonimat els que en són el veritable motor, més enllà dels líders que li donen visibilitat. I estic convençut que tenim recursos que ens permetran mirades molt més personalitzades (i justes) del passat. Mirades més complexes, tanmateix. I entendrem millor els dilemes de la gent. Mirarem la història de forma més polièdrica. I afloraran contradiccions i ambigüitats. La vida de la gent corrent també n’és plena.

Potser la suma del Big Data i de tecnologies com la realitat virtual ens poden rescatar episodis de la història i vincular les geografies d’avui, els nostres carrers, edificis o paisatges, amb gent que les va fer possibles. Hi ha noves eines per rescatar de l’anonimat els que fan la història, i no només els que la representen.

A mi, sempre m’ha agradat molt que a Itàlia o a França posessin a les façanes el nom dels personatges de la Resistència. És l’homenatge a una èpica que, més enllà de constituir la base dels règims democràtics de postguerra, tenia persones amb noms i cognoms com a base de tot relat. Rescatar-los, enganxats a les façanes dels seus habitatges, és una forma de preservar el sentit que van voler donar a la història. En el futur això ho podrem fer, de forma molt diferent i molt més prolífica. Podrem tenir imatges i recreacions de gent anònima. Podrem usar els bancs d’imatges per rescatar els protagonistes de molts projectes i podrem establir relacions entre ells. Podrem passar de llegir la història des de l’epidermis a llegir-la des de les cèl·lules. Podrem rescatar fugaçment, ni que sigui, molta més gent de l’oblit. La història sempre ha estat complexa. La reduïm per explicar-la i de vegades per manipular-la. L’ús de les noves tecnologies permetrà recuperar la història des d’una complexitat molt més real. I la feina de l’historiador serà aprendre a treballar amb tota aquesta complexitat. Construir síntesis consistents. Usar noves eines de Big Data i de Machine Learning per oferir uns mosaics de la història amb menys anonimat i amb més capacitat de desllorigar complexitats. La capacitat de construir generalitzacions basades en experiències de les màquines intel·ligents dona noves eines a la història.

To Top