Aquesta setmana i a través de les xarxes socials, Àlvar Masllorens, llibreter de la Temerària, ha fet públic un crit d’alerta sobre les extremes condicions en què malviu el comerç local i, particularment, les llibreries independents. L’interès del missatge és que no es limita a demanar l’atenció sobre un cas particular sinó en les conseqüències que els canvis d’hàbit de compra a hores d’ara ja tenen sobre el model de ciutat i, sobretot, en l’impacte que hi acabaran tenint.
Efectivament, els hàbits de compra on-line posen en crisi el comerç local, de proximitat. Cada vegada tenim més comerços tancats -una dinàmica que va accentuar la crisi passada i de la qual no ens hem refet- que produeixen un gran sentiment de desolació fins i tot als carrers més cèntrics de Terrassa. Masllorens adverteix de la desertització de comerç de les nostres ciutats: "Allò que quedarà seran els bars i les grans marques que esdevindran punts de recollida de la compra feta per internet i com a outlets per desembarassar-se dels estocs sobrers". Per més inri, els comerços locals, amb personal especialitzat i capaç d’aconsellar-nos, sovint és utilitzat per trobar-hi un assessorament expert que després es fa servir per comprar a la Xarxa o a les grans superfícies despersonalitzades. I això és així pel que fa als llibres -les botigues de discos ja han anat desapareixent-, però passa el mateix amb els electrodomèstics, les sabates, el material esportiu, les joguines i, com tothom sap, amb la producció i circulació d’informació de qualitat.
Hi ha canvis socials contra els quals és molt difícil lluitar, i resistir-s’hi només afegeix dolor a un procés anunciat de desaparició. Les noves tecnologies ofereixen uns avantatges als quals és molt difícil renunciar. Penso en sectors com el del taxi que, per molt que s’hi resisteixin, s’acabaran imposant les noves plataformes que, sobretot a les grans ciutats, resulten molt més eficients. En altres casos també hem vist desaparicions que semblaven imparables i retorns sorprenents. Penso en els establiments de queviures i fruiteries que, després d’haver tancat els més tradicionals, ara no paren d’obrir-se’n de nous a cada cantonada amb horaris extensos, siguin de població nouvinguda o depenguin de grans cadenes.
Ara bé: tot plegat té un impacte enorme per a la comunitat. És a dir, les nostres decisions, preses seguint estrictament l’interès individual, impacten negativament en la vida col-lectiva. Una ciutat desèrtica serà una ciutat encara més bruta, antipàtica i, sobretot, insegura. I aquí és on es dirigeix el crit d’alerta. Fins a quin punt, amb les nostres decisions de compra, ens hauríem de fer responsables de la qualitat de vida a la ciutat? És clar que cal comptar amb l’acció dels poders públics, cada vegada més limitada per les directives europees, per les lleis espanyoles i per les suspensions de les lleis catalanes més sensibles a les necessitats del comerç local. Però som prou conscients del valor de tot allò que perdem comparat amb el que suposadament guanyem quan comprem a la Xarxa? Segur que la nostra consciència crítica es tradueix en decisions de compra que hi siguin consistents?
Des de comprar llibres a la Temerària fins a subscriure’s al Diari de Terrassa, vet aquí comportaments a favor del nostre futur com a comunitat.
