Terrassa s’ha convertit en portada dels mitjans informatius. Llàstima, a banda de pena, ràbia i fàstic, que hagi estat per la trista notícia de la mort traumàtica de na Mònica Borràs. El proper 7 d’agost s’hauria complert un any de la seva desaparició… I encara sort que la professionalitat insistent del cos de Mossos d’Esquadra mai no va donar el cas per tancat.
Mentiria si no digués que, en un primer moment, em va passar pel cap parlar-ne. Va pesar més, tanmateix, el sentiment de respecte i recolzament a tot l’entorn familiar de la víctima. No és èticament correcte ni s’aguanta per enlloc convertir la informació de successos en una mena de "parc temàtic". Encara que es tracti de la víctima número 1.001 de la violència masclista.
Aprofitant l’avinentesa, crec arribat el moment de forçar canvis reals en la matèria. Fa massa anys que alguns informadors viuen enverinats amb la droga d’ocupar posicions capdavanteres del "share". Sense anar gaire lluny, citaria, a tall de mals exemples, Tele 5 i Antena 3 (amb els casos Alcàsser-novembre 1992 i Diana Quer-agost de 2016). Sense oblidar la cobertura de TVE (desembre de 2000) de la cerimònia religiosa de comiat d’en Paco Cano, a Viladecavalls. Coincidint amb la presència de l’expresident Aznar, confesso que em va faltar poc per "prendre" el micròfon a una locutora i engegar-lo a dida. És clar que, abans, ja l’havia advertit un parell o tres de cops… i no en fotia ni cas.
Ací, s’hi escau una citació impressionant del gran escriptor Eduardo Galeano: "Vivim en un món on el funeral interessa més que el mort. La boda, més que no pas l’amor. El físic, més que l’intel·lecte. Vivim en la cultura de l’envàs, que menysprea el contingut".
Poca gent s’ha esglaiat davant manifestacions d’alguns partits polítics ultradretans que advocaven per tancar (sic) La Sexta i les televisions autonòmiques. Àdhuc hi ha qui ha volgut minimitzar-ne el seu ressò. Ací, sempre toparan amb el meu màxim rebuig.
No hi ha dret. No passaran! La força i gruix de la llibertat d’expressió són per damunt de qualsevol altra consideració. Amb l’afegitó que, en tot aquest entorn, no s’hi val cap mena de "safareig" ni morbositat.
