Acabem de superar un primer round. Hem acabat juny amb una onada de calor africà que fonia el quitrà. Els fogots ens pujaven dels peus a les aixelles, sense solució de continuïtat. Tal vegada tindran bona part de raó els malastrucs que ens martellegen amb la tesi del canvi climàtic. En tot cas, no és pas a nosaltres que ha de convèncer. Que ho facin amb l’inquilí de "The White House". Representa l’esperit de la contradicció. Cada cop que obre el bec puja el pa.
Si no fos veritat aquesta teoria, serà que ens fem grans i xacrosos. Que ens queixem de tot i per sistema. D’una o altra manera, les botigues d’electrodomèstics han "avançat" el calendari: han fet l’agost. O cau i net de les reserves d’aparells d’aire condicionat i ventiladors. De fet, cada estiu és una mena d’incògnita. Igual que els melons, no sabem quin perfil duen fins que no els obrim.
Si he d’ésser franc, personalment em preocupa molt més l’onada d’incompetència política. L’ambient en va ple. Hem passat per un parell de comicis des de finals d’abril ençà. I vet ací que ja s’han constituït els consistoris mentre que seguim esperant la investidura de La Moncloa amb candeletes… Quan es van fer un mes abans.
Em pregunto si haurem de fer com les armilles grogues del país veí. Vull dir sortir "rebotats" als carrers. Sembla que l’estratègia d’en Sánchez rau a tensar la corda. Donar la sensació que s’estima més que tot es trobi desmarxat… Ell no recompon el tema i s’ofereix com el salvador final que ens rescata del perill, quan el vaixell s’enfonsa.
És clar que, a l’altra riba, topa amb tres partenaires que tampoc no saben on dar-la. Uns van de blau; els altres, de taronja, i els darrers, de color lila. Obvio els grocs perquè pinten poc o no res. Que, com a remor de fons, hagi de sentir la cantarella amenaçant de noves eleccions és de jutjat de guàrdia. Acabarem tots fosos?
En qualsevol empresa del sector privat, situacions d’estancament, impasse i no assoliment d’objectius es paguen amb cancel·lació de "bonus". És molt demanar quelcom semblant en clau política, doncs? Ve essent hora de passar comptes. D’exigir resultats. D’anar menys al plató d’emissores audiovisuals a exhibir-se. Menys fets i més paraules! Altrament, en termes de boxa, no passem al segon round.
