Quan jo era petita, i em temo que fins fa no gaires anys, aquesta pregunta hauria estat del tot impensable, però afortunadament ara és força més habitual del que podríem pensar. I compto que ja sabeu que a Terrassa, a l’ESEIAAT, hem estat un centre pioner a engegar una titulació "sènior": el Diploma en Ciència, Tecnologia i Societat (https://diplomasenior.eseiaat.upc.edu/ca).
Aquesta titulació, adreçada a persones de més de 55 anys (tot i que podem fer-ne excepcions, però no ho digueu a ningú), està pensada per a aquelles persones que, per motius diversos, no van poder accedir a formació universitària quan tenien prop de 18 anys, i ara, amb molt bona part de la "feina" feta, amb fills/es fora de casa (o gairebé), han decidit dedicar temps per fer "allò que els va quedar pendent".
En aquests moments, és habitual que les famílies es plantegin un futur de formació per al jovent de casa i l’oferta ara és inacabable: cicles, graus, postgraus… De tota aquesta oferta, l’accés a la universitat, avui, és possible per a tothom (bé, sí, el fet que les matrícules s’hagin apujat notablement en els darrers anys és terrible, i en podem parlar en un altre moment), i vull referir-me que la universitat ja no és un entorn "per a una part molt selecta de la societat", com ho era fa 50 anys.
La política de beques que tenim no és tan bona com podria ser i això és un factor molt limitant per al nostre jovent, tot i que, de vegades, per desconeixement dels continguts o de les possibilitats, ens podem perdre oportunitats com les de l’Enginyeria Tèxtil, que és una titulació única al territori, que només es fa aquí, a Terrassa, que té una política de beques excepcional i una de les taxes d’ocupació més altes del mercat! Però, més enllà d’aspectes econòmics, el fet que s’hagi ampliat l’edat d’accés als estudis obre tot un ventall de possibilitats davant de situacions que, fa poques dècades, eren de total exclusió.
I amb titulacions com aquest diploma, si volem tenir formació, la podem tenir, sense presses, sense pauses, com vulguem. Però podem! És fabulós veure com diferents generacions comparteixen aules, taules i professorat, i que les emocions (nervis, temors, satisfaccions) són les mateixes amb 18 que amb 58 (i amb això no vull dir que a ningú li calguin 40 anys per acabar una carrera!).
Any rere any, participo en aules actives, aules grans, aules d’extensió universitària… Noms diversos per a un mateix escenari: públic adult amb ganes d’aprendre, amb inquietud per saber què hi ha al voltant, què hi ha darrera de paraules com "grafè", "intel·ligència artificial", "domòtica", "nous materials", etc.
Aquests avis, aquestes àvies, aquestes persones de més de 55 anys que participen en cicles de conferències o que estan cursant estudis universitaris, són un molt bon exemple que el millor model formatiu que poden tenir les generacions que ara comencen és a tocar dels seus dits… quan els preguntin: "Avi, àvia, com t’ha anat el curs?".
