Els darrers mesos, sovint el tema educatiu ha estat un clàssic dels meus escrits. És un sector apassionant i no sempre prou ben reconegut. Per això, visc i sento l’obligació de comentar i enaltir la tasca del Vedruna, Can Colapi, l’Escola Airina, l’Acadèmia Martí, el Petit Estel, el Bisbat d’Egara o els salesians o salesianes, per citar alguns casos. Encara n’hi ha més. I, avui, toca el torn dels col·legis La Salle. Malgrat que no tenen cap centre a Terrassa, s’ho mereixen: enguany s’acompleixen tres-cents anys de la mort del seu fundador, el germà Joan Baptista.
La data exacta fou el proppassat 7 d’abril. Ell fundà la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes i, des de l’any 1950, se’l considera patró especial de tots els educadors. Cal situar la seva vocació en un entorn social molt convuls. A la mort del rei Felip IV d’Espanya, el rei de França es ficà en un seguit de guerres que no van fer res més que empobrir el país. Fruit de tot plegat sorgí una política impositiva punyent que pretenia mantenir “la grandeur” a lloms de la classe mitjana/obrera. Així, l’accés a l’escola era pràcticament un luxe a l’abast de l’elit.
Ací, sorgeix la figura del nostre personatge, prenent la decisió d’anar a viure amb els mestres, renunciant al càrrec i prebendes de canonge i fundant una comunitat educativa a Reims, orientada a la mainada més marginada i desatesa. No li resultà fàcil, ja que les pròpies autoritats eclesiàstiques el prengueren inicialment per il·luminat.
Plantejar la gratuïtat de l’ensenyament i la total defensa de la llengua vernacla (el francès) en un àmbit divinitzat i glamurós no fou pas tasca fàcil d’escometre. Heus ací l’embrió d’una obra que, tres segles després, fa palesa la grandària i encert d’en Joan Baptista…
En acabar el meu escrit, heus ací alguns dels seus pensaments més admirables: “Res no ens durà tant la benedicció de Déu com la fidelitat a les coses petites / Davant qualsevol acte, cal regir-se per motius de fe per executar perfectament qualsevol acció / La ingratitud amb Déu pels seus beneficis és summament desagradable”. Un altre dia hauré de parlar de maristes o claretians, per exemple.
