AMB la constitució del nou Ajuntament i l’elecció de Jordi Ballart com a alcalde de Terrassa s’inicia una nova etapa política a la ciutat. Una nova etapa amb un equip de govern compartit entre TxT i ERC amb majoria absoluta en el ple. Una nova etapa que desperta, pel que he percebut aquests dies, sentiments oposats. Per una banda una gran expectativa i il·lusió pel canvi. Per altra, dubtes i recels per les possibilitats d’èxit del nou govern.
Certament, la resposta, l’hauran de donar el propi alcalde i el seu equip de govern amb l’exercici de les seves responsabilitats. Veurem si té capacitat de traduir una magnífica campanya electoral en una bona agenda política. Veurem si una llista electoral d’èxit esdevé en bons regidors de govern. Veurem si existeix capacitat real de construir projecte de ciutat i generar una dinàmica positiva. Tanmateix, malgrat les incerteses que desperta comprensiblement tot inici d’una nova etapa, no crec que sigui raonable ni just negar d’entrada les seves possibilitats d’èxit. Haurem de donar temps i jutjar els fets.
Independentment del que passi d’aquí en endavant, i ho he dit en anteriors ocasions, m’inclino per valorar positivament el canvi polític ja produït. Crec que la ciutat, políticament parlant, necessitava una sacsejada com la que s’ha produït. Necessitava una catarsi per poder passar pàgina a una etapa i a unes inèrcies difícils de superar si no era d’aquesta manera. De fet, puc dir-ho amb tota humilitat, és la sacsejada que ens hagués agradat protagonitzar als que vam iniciar el canvi el 2015, i que certament no hem sabut culminar.
Hauríem de tenir en compte però que la sacsejada no ha estat únicament electoral. També s’ha produït un impacte profund en l’ordre general de forces polítiques de la ciutat, sobretot en aquelles considerades d’esquerra. L’aparició de TxT i els seus espectaculars resultats electorals, el final de l’hegemonia del PSC i el fet que forces que van entrar per primera vegada a l’Ajuntament l’any 2015 liderant el procés de canvi com Terrassa en Comú i d’altres com la CUP hagin quedat fora dibuixen una nova relació de forces i un ecosistema polític que obligarà sens dubte totes les organitzacions polítiques a replantejar quin ha de ser el seu rol i la seva evolució a partir d’ara.
Crec que no enfoquen adequadament el context aquells que atribuint-se la propietat d’un determinat espai ideològic a la ciutat s’atreveixen a qualificar la situació d’anomalia. Com si hi hagués un ordre superior establert que atorga dret permanent a ocupar un espai protagonista o cadira en el ple i que ara algú els l’ha arrabassat injustament. Interpretar l’escenari com una anomalia que s’ha d’esmenar denota negació del context, incapacitat de renovació i alhora transparenta aspiració per tornar a restaurar el règim que acabem de deixar enrere per tornar a conformar-se a ocupar un cert confort institucional. Tampoc comparteixo la resposta fàcil, simplificada, còmoda i poc útil d’atorgar les culpes a la divisió de candidatures i pensar que una hipotètica unitat solucionaria tots els problemes d’algunes d’elles. Fals. La resposta complexa, incòmoda, però molt més oportuna, útil i que pot aportar veritables solucions de futur se situa en els reptes polítics que planteja el nou context. Des de Terrassa en Comú, crec que el context ens obliga a mirar cap al futur i no cap al passat. És evident que caldrà fer autocrítica i identificar què és el que no ha funcionat aquests quatre anys i ha generat un retorn electoral tan insuficient i desproporcionat a l’esforç realitzat. Però crec que també s’ha de ser conscient i posar en valor el treball fet durant aquests quatre anys. Tal com reivindicava recentment Oriol Nel·lo en el seu article «Legado, declive y vigencia de los ayuntamientos del cambio» publicat a eldiario.es el passat dia 9 de juny, les denominades «forces del canvi» aparegudes el 2015, com Terrassa en Comú a Terrassa, han deixat una llavor en forma de nova agenda de polítiques públiques transformadores de les nostres ciutats. Serà pertinent que des de Terrassa en Comú s’explori i es trobi de quina manera es pot aportar perquè aquesta agenda de polítiques públiques tingui continuïtat i aplicació en aquesta nova etapa i nou context polític que iniciem ara a Terrassa.
