Alguns teòrics mantenen que una de les idees cabdals del positivisme ´resfixar un triple viarany cap a la felicitat: el plaer de gaudir d´allò que és bo, el fet de comprometre´s a utilitzar els propis carismes i el sentit de veure´s immers dins d´un gran col•lectiu. La negació d´aquest trio ens situaria en un temperament insípid, una manca total d´autoestima i la falsa creença que vivim en una illa, de forma egoista.
Crec que no caldria definir el concepte de plaer. Cadascú el concreta en punts ben diferents: l´amor o l´amistat, la música, el senderisme, l´afecció malaltissa a béns immaterials, un bon tiberi o ve´t a saber el què. Per tant, valdria la pena no embadalir-se davant la sensació de plaer. Per sí sol, no garanteix res. Per contra, quan va acompanyat d´actitud o compromís i un cert bri de fondària tot canvia.
Un desig no canvia res. Una decisió, tanmateix, sí que pot canviar-ho absolutament tot. Dit d´altra manera, sempre hi haurà alguna persona que dubti de tu. En tot cas, cal assegurar que aquesta persona no siguis tu mateix.
Sovint, fins i tot convé saber administrar i mesurar el temps. Aquella persona que deixa per més tard un gust, un amor i un cafè, no arriba a copsar com és de fugissera la vida. I, al cap i a la fi, copiant una sentència d´en Woody Allen, el noranta per cent de l´èxit es basa en una sola cosa: insistir.
Els records no poden tenallar-nos la pròpia força de voluntat El passat és un lloc de referència, que no pas de residència. Pot semblar un joc de paraules malgrat que té tota la raó.
De poc o no res serveix menjar sa i fer exercici/esport, quan un mateix no té cura dels propis pensaments. En aquest punt, val molt la pena saber-se rodejar de gent amb ànima gran… Persones senzilles i de gestos amb afabilitat. Són la companyia perfecta.
Finalment, retornant al nucli inicial i reconsiderant la idea de plaer, tampoc no és pas necessària la recerca d´una filosofia enrevessada. Si qualsevol altra persona –abans que jo– va poder fer-ho, jo també puc. I, si ningú no va poder, jo seré el primer. Pit i collons !
