Justament avui, fa quinze anys que es creà la diòcesi de Terrassa. Fou el malaurat papa Joan Pau II qui la va erigir, mitjançant la butlla “Christi fidelieum salutem”. Val a dir que aquest bisbat ja havia existit entre els segles V i VIII i es trobava ubicat al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere d’Ègara. Es va dissoldre arran de la invasió sarraïna. Precisament la parròquia de l’antic poble de Sant Pere es va traslladar a la del Sant Esperit, quan s’edificà la nova basílica (entre els anys 1574 i 1616). Aquesta basílica n’és la seva seu.
Ho havia estat als primers segles del cristianisme. Sense oblidar que s’hi dugué a terme un concili en plena època visigòtica. Fet històric que acredita l’existència d’un carrer amb aquest nom, a la Cogullada. Sort que se’n conserven les actes! Han permès conèixer els temes concrets que s’hi van tractar.
Enguany, a més a més, s’escau el vintè aniversari de la remodelació del campanar i la façana del temple. Per cert una obra que, en el seu moment, comportà la polèmica i la crítica a l’equip d’arquitectes responsable, no veient prou encertada la cohesió o lligam de colors i estils envers l’obra existent anteriorment.
És de celebrar que Roma descentralitzés la gran diòcesi de Barcelona, creant els nous bisbats de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. La tercera ciutat més gran del Principat supera un munt de capitals de província espanyoles pel que fa a població i s’ho mereixia.
Al llarg d’aquests tres lustres, però, no tot han estat pas flors i violes. Un altre punt que generà controvèrsia cal situar-lo en la inauguració del nou edifici de la Cúria, al carrer de Vinyals (l’onze de desembre de 2010), en terrenys cedits per la Fundació Busquets. En un Carnestoltes posterior, poc va agradar el “muntatge” que en va fer el grup La Llanterna. A banda que abans potser els havien colat una mena de gol amb la rematada superior de l’immoble.
Alguna ment febrosa hi veu una reminiscència amb la maçoneria i el seu famós triangle.
