Quan surti aquest article els alumnes de selectivitat estaran a punt d’iniciar la seva segona jornada d’exàmens. Enguany la novetat és que acaben en divendres i no pas en dijous com succeïa en els darrers anys. Les impressions del primer dia – castellà, català…- animen o deceben milers d’estudiants. S’enfronten amb unes proves que, malgrat tota mena de crítiques i detractors, continuen vigents com la fórmula menys dolenta per organitzar i fer garbellada davant l’entrada als estudis superiors arreu del país i en les diferents universitats i facultats. Els primers exàmens poden actuar de referent vers la resta. És una cursa d’obstacles on es pot, segons com, canviar d’estratègia davant els primers suposats resultats. Gens senzill. Són dies i moments d’emocions i adversitats. Òbviament la preparació ajuda però els nervis poden trair algunes expectatives. Hi ha qui surt de la prova i tot li ha anat perfecte i a l’inrevés, algú que s’ha quedat en blanc, del tot bloquejat. Després veurem qui tenia raó. Sigui quina sigui la primera impressió cal una dosi important de comprensió i acollida per part dels qui els acompanyen. Sempre parlem dels alumnes però mai ens recordem dels vocals de centre i els professors que passen hores i hores en estat de guàrdia permanent davant qualsevol incidència. Moltes hores en estat de màxima tensió. Aquests dies d’exàmens m’agrada observar l’acollida dels professors quan els alumnes acaben un examen. Les paraules d’ànim i la paciència en revisar una i d’altra vegada, pregunta per pregunta, són detalls d’un ofici que destil·la generositat i vocació sense límits. Al final ens entenem i ens coneixem tots. Quasi bé podríem parlar d’una gran família entre representants de les escoles i membres dels diferents tribunals. Vells coneguts amb molts anys d’ofici i rutinàries converses sobre la jubilació que s’apropa.
No oblidem que allò que per a molta gent pot semblar una simple rutina significa el Dia "D" per a molts joves que han superat el batxillerat o que ho tornen a provar en la recerca d’una millor nota i algunes millors oportunitats. En arribar, a primera hora, a la universitat se’ls veu nerviosos i amb un munt de fulls doblegats a la mà que han patit dotzenes de revisions i alguns intents nuls per ser ordenats. No els val l’explicació que aprova molta gent i que no n’hi ha per a tant. Ens toca posar-nos a la seva pell i entendre que aquest és un dels moments més importants de la seva vida. En realitat és el moment que els somnis es facin realitat o que la resignació acabi sent una alternativa prou recurrent. No hi ha dubte que intervenen molts factors davant les decisions de futur de la majoria d’adolescents. No hi ha dubte tampoc que molts dels futurs universitaris trenquen molts esquemes sobre una suposada manca de responsabilitat i maduresa dels joves. Es mereixen ser valorats. Hi ha molta gent que porta molts dies estudiant i molts s’hi deixen la pell per poder assolir els desitjats objectius universitaris i professionals. En alguns països, Xina per exemple, unes proves similars però molt més llargues i esgotadores esdevenen el fet més important del país. Tothom es mobilitza. Arreu, per a milers de joves ha arribat l’hora de la veritat.
La selectivitat és el moment que els somnis es facin realitat o que la resignació acabi sent una alternativa prou recurrent
