Obviament no em refereixo al que se celebra el dia disset de gener (patró de les mascotes). Vull parlar de sant Antoni de Pàdua, a qui la tradició ens el fa invocar per tres fets concrets: retrobar objectes perduts, trobar bon cònjuge o donar un cop de mà a dones estèrils€ A més d’això, és el patró dels paletes… Encara recordo, quan jo era un marrec, que, tal dia com avui, feien festa i es trobaven (al carrer de Watt, entre Arquimedes i Galileu) per compartir coca i vi bo. Tot seguit, acabaven la festa compartint un bon àpat en algun restaurant.
Sant Antoni va ésser un capellà nascut a Lisboa i, alhora, frare franciscà. Molt valorat per l’estima envers pobres i malalts. Va morir a Pàdua als 35 anys tal dia com avui, l’any 1231€ Es tracta del segon sant al qual van canonitzar més ràpidament a la història de l’Església. Ho fou 352 dies després de mort, per part del papa Gregori IX. Mentre que sant Pere de Verona ostenta el primer lloc d’aquest rànquing (337). El títol de “doctor de l’Església” li atorgà, l’any 1946, Pius XII.
Gran predicador de l’evangeli, portava de corcoll els heretges. Fins al punt que, una vegada, no el volien ni tan sols escoltar. Llavors, se n’anà a la riba del mar i es posà a fer-ho amb els peixos, a crits. La llegenda diu que aquests en senyal d’acceptació i goig saltaven.
A hores d’ara, ja és passada l’època en la qual es posaven noms de pila més tradicionals. En línia amb el famós adagi del “de Joans, Joseps i ases€, n’hi ha a totes les cases”, trobàvem Jordis, Maries, Antonis, Martes, Alberts, Carmes, Carles, Dolors, etcètera. És prou habitual, per contra, haver-se passat al ram dels monosíl·labs (Marcs, Beths, Pols, Ruths, Blais, Neus, Hugs i Biels, entre d’altres). Àdhuc amb l’estirabot de triar noms provinents del camp televisiu, que ni Déu sap encabir€, amb prou feines.
D’una o altra manera, a partir de l’exemple del sant d’avui, bo seria recuperar bons costums d’antuvi. Si fa no fa, puc entendre tot i que em costi pair-ho que la laïcitat de l’entorn social hagi aparcat molt la teoria dels batejos. Com ha passat amb altres sagraments del ritus catòlic.
Ara bé, suggeriria retornar a la tria de noms de pila amb alguna perspectiva de referents a l’hora d’establir algun esquema vital. En aquest sentit, sant Antoni en seria una primera mostra.
