A vida fa voltes. Hi ha qui l’afronta de manera adient. Entén que val la pena arribar a "complicar-se-la" d’alguna manera. Per contra, cada cop són més aquells que mai no es plantegen absolutament res. Entenen que n’hi ha prou amb anar vegetant. Cada jorn passa com una fotocòpia de l’anterior. Sense nous reptes ni preocupacions. Quina pobresa d’esperit! En aquesta conjuntura, el ventall de possibilitats a valorar pot abastar un reguitzell ben ampli de temes. Ho deixo a la consideració pròpia de cadascun dels lectors.
En clau analítica, gairebé ho resumiria tot en el concepte de la felicitat. Ací, em ve a la memòria la figura del mític John Lennon. Quan tan sols tenia 5 anys, sa mare li deia que això era la clau de la vida. En aterrar a l’escola, li preguntaren què volia ésser de gran. Amb total ingenuïtat i totalment convençut, ell respongué que "feliç". Angelet!.. Li van respondre que no havia comprès la pregunta. Llavors, ell els etzibà que potser no interpretaven la vida tal com cal.
A partir d’aquesta reflexió tan summament senzilla, suggereixo prendre/assumir riscos. Si un guanya, esdevindrà més feliç. Per contra, la derrota ens farà més savis. Al cap i a la fi, en Mahatma Gandhi ja ho explicitava quan deia que els ocellets s’amaguen davant la tempesta. Les àligues, tanmateix, volen encara Fútbolmolt més amunt.
Certament que "qui dia passa, any empeny". Malgrat que aquest adagi, per a mi, exigeix una forta convicció personal: allunyar-se del drama sense motiu i de la gent que el provoca. Rodejant-se de gent que et faci riure tan fort fins al punt que arribes a oblidar tot allò que és nociu. Et concentres en el que és bo i positiu. Perquè et tracten bé, t’estimen i et sents valorat… Retornant al plantejament inicial, doncs, la vida és massa curta com per ésser altra cosa que no passi per ésser feliç. Justament per això, encapçalava la columna amb un ben sentit "enjoy it". Gaudeix-ne!
…I la felicitat s’assoleix quan el que un pensa, diu i fa són en una perfecta harmonia. Aquest també és un pensament del propi Gandhi. Per acabar de refermar aquesta teoria, el filòsof Immanuel Kant mantenia que "la felicitat, més que no pas un desig, alegria o elecció, és un deure". Totalment d’acord. Sense embuts.
