No és el primer cop que parlo d’un centre educatiu en aquest espai. Ho he fet de Can Colapi, el Vedruna, l’Acadèmia Martí, els salesians, el Petit Estel, etcètera. I avui em plau decantar-me pel col·legi Airina, ubicat al carrer del Nord. De fet, hi ha un fet cabdal que pràcticament m’hi obliga. No és altre que acaba de celebrar cinquanta anys de vida.
És una escola basada en el missatge i ensenyaments d’en Josep Maria Escrivà de Balaguer (canonitzat fa gairebé disset anys). Concretament, es promou la trobada amb Déu a través del treball i de les petites coses del dia a dia. D’acord amb aquest criteri, prima un caliu familiar entre tota la comunitat educativa. De fet -i no és casual- el propi nom del centre ve referit a un vent suau que acarona l’alumnat i fa per tal que aquesta mena de brisa toqui el seu cor.
El seu origen cal situar-lo en un entorn de fort creixement industrial de la vila. A tall de citar quatre grans empreses de llavors -Torredemer, Agut, Inducar i AEG-, tothom entreveia que s’apropava un gran canvi. Per tant, calia ésser amatents envers la conjuntura. Fou així que un seguit de famílies terrassenques (encapçalades per en Ferran Puig i en Paco Verdera) convingueren que la millor manera d’enfocar-ho partia de la formació: la simbiosi d’una bona base de coneixements qualificats, però alhora amarats de valor cristià afegit.
L’esforç il·lusionant d’algunes famílies funcionà. Fins al punt d’assolir un contracte de lloguer de la casa Puigarnau, l’emplaçament actual. Alguns donatius foren sonats, com l’oratori. Sense oblidar la imatge de la Mare de Déu d’Airina, cedida per mossèn Joan Puig i batejada amb aquest nom. En tot cas, l’actiu cabdal del centre ho són els alumnes.
Una mestra jubilada fa poc i una inspectora d’ensenyament establiren sengles sentències definitòries per definir-lo: “Airina ha estat una escola de miracles” i “és un centre profundament acollidor”. Des d’aquesta doble premissa, em plau cloure aquesta finestra diària meva agraint -sincerament i sentida- la tasca impagable de la institució. Crec que tota la ciutat de Terrassa, des de totes i cadascuna de les seves vessants, fa per compartir -amb mi- aquest criteri. Per tant, només em resta retre’ls el meu cordial reconeixement i el desig d’una llarga tasca. Tant de bo que es vegi prolongada al llarg dels anys en la base d’un seguit d’èxits amb el seu propi ADN!
