En les darreres dècades, la rivalitat entre Terrassa i Sabadell sobre la seva capitalitat, o més aviat sobre la cocapitalitat d’ambdues ciutats, ha estat un debat recorrent, que francament l’entenc desfasat. El pes de les ciutats en l’actualitat no ve tan predeterminat pels seus títols administratius, amb quasi tractaments honorífics, sinó per la seva capacitat d’incidir en el territori en aspectes econòmics, socials, culturals, esportius o polítics. Ciutats com Cartagena, Torrelavega o ja al nostre país Reus i Manresa són capaces de generar recursos i riquesa molt més enllà de les seves condicions de ser més o menys capital. Reus discuteix històricament capitalitat a Tarragona i presenta una oferta comercial que la fa singular, diferent i potent. Torrelavega esprem al màxim el seu mercat de ramaderia i la seva indústria per discutir-la-hi a Santander. Cartagena és referent de capitalitat perquè, oberta al mar, aprofita com ningú l’activitat econòmica que se’n deriva. I Manresa i el Bages han estat capaços de trobar el seu espai de creixement econòmic i social, rendibilitzant com a pocs la unió de la cultura i el turisme a través del Camí Ignasià, però sobretot aprofitant els grans espais que pot oferir per a la ubicació d’indústries i empreses que estan rellançant una comarca que s’atreveix a plantar cara al Barcelonès, al Baix Llobregat i als dos Vallès, i fent-ho, a més, amb un respecte escrupolós amb l’entorn, recuperant per exemple les lleres dels rius amb les denominades vies blaves.
Terrassa no s’ha de preocupar de si és o no capital comarcal, Terrassa el que ha de tenir és el pes d’una gran capital al territori més proper i a la regió metropolitana. Terrassa ha de ser capital cultural oferint una programació en què sigui present l’excel·lència artística produïda i creada arreu, i optant fermament a ser ben aviat Capital Cultural Catalana, com ho han estat en els darrers quatre anys Cervera, Manresa, Reus i Vic. Terrassa ha de ser capital esportiva aprofitant el nostre llegat històric de ser la ciutat més olímpica del món i promovent beques per fomentar l’esport infantil i juvenil a totes les escoles de les diferents pràctiques esportives. I, per damunt de tot, Terrassa ha de ser capital industrial de Catalunya, reprenent el paper dominant que havia tingut en el tèxtil i en l’automoció, per exemple, apostant per polítiques econòmiques, atrevides i sostenibles, modernes i innovadores, que ens permetin somiar amb ser algun dia referent d’innovació industrial i aspirar a ser la capital de l’ocupació, somni aquest que hauríem de compartir totes les forces polítiques.
L’organigrama municipal derivat dels cartipassos socialistes de 2015 i de 2017 va crear dins la macroàrea 5 una regidoria anomenada de "projecció de la ciutat"; tot semblava indicar que aquesta regidoria, donada la seva transversalitat i amb la clara vocació de posar Terrassa al mapa de les ciutats, seria capaç de maximitzar els actius terrassencs, com la cultura, l’esport, la indústria, la universitat o un gran potencial turístic, adormit des de l’inici dels segles no sabem per quina estranya raó. Quatre anys després, tots hem presenciat la ineficàcia (política que no tècnica) d’aquesta àrea que més que projectar Terrassa el que ha fet és fer-la retrocedir tot esmorteint de forma preocupant el seu creixement qualitatiu. Terrassa és menys capital cultural, esportiva, universitària, comercial o industrial que no pas al 2015 i cal revertir de forma urgent aquesta tendència negativa i retrògrada.
Per fer-ho, cal sortir d’una forma de fer política antiga i endogàmica i governar amb decisió i sense impediments purament electoralistes; qui governi la ciutat haurà d’intentar aconseguir aquestes capitalitats per així fer de Terrassa una ciutat amable, de progrés i rica. La capitalitat o les capitalitats, per tant, no són denominacions sense objectius, sinó objectius i fites que no tenen per què precisar de denominacions. La Terrassa que us proposem és una Terrassa que marqui lideratge a Catalunya i a Europa i que esdevingui un model de ciutat moderna, intel·ligent, sostenible i innovadora, i com sempre us convidem a fer-ho junts!
* L’autor és candidat a l’alcaldia per JxTerrassa
