És ben sabut que l’empenta de la intel·ligència artificial i la creixent robotització crearan en els propers anys l’automatització de molts dels actuals llocs de treball. No obstant això, tot i les inevitables veus alarmistes, això no comportarà la pèrdua d’ocupació. Alguns estudis assenyalen que, com a mínim en els països desenvolupats, el nombre de llocs de treball creats pels nous productes i serveis serà superior a la seva pèrdua i en resultarà un augment net.
Es tractarà de feines relacionades amb productes i serveis nous, amb contínua interacció amb màquines i algoritmes.
Aquestes noves ocupacions requeriran un gran esforç de recapacitació dels empleats.
Els treballadors hauran de reorientar les seves capacitats laborals cap a les noves necessitats que vagin sorgint. Es preveu que en pocs anys prop de la meitat de la força laboral haurà de reajustar-se o actualitzar-se mitjançant alguns tipus de cursos o entrenaments.
Aquest esforç reeducatiu demanarà gran quantitat d’inversió, tant de capital com d’esforç tècnic. La formació universitària i de les escoles tècniques haurà d’expandir-se a través de diferents etapes de la vida laboral i en combinació amb les activitats empresarials. Es preveu que la iniciativa privada haurà de combinar-se amb la pública per obtenir resultats d’abast satisfactori.
Els governs hauran d’implementar programes de formació en combinació amb el sector privat perquè la força laboral pugui recapacitar-se i oferir les capacitats que el mercat laboral necessiti a cada moment. La racionalitat de la implicació del sector públic rau en els innegables beneficis socials en forma de majors cotitzacions i menors càrregues socials com són els subsidis d’atur, i tot això suposarà una major recaptació impositiva.
Un altre punt a tenir en compte serà la concertació de les polítiques de recapacitació de treball entre països. Polítiques ben concertades més enllà de les estretes fronteres poden portar efectes sinèrgics insospitats.
A més, donat el poder de tipus transnacional que moltes grans empreses ostenten, els països menys dotats, d’una manera aïllada, tindran poc per oferir. Les polítiques d’ocupació, el replantejament del treball en una societat del coneixement i la intel·ligència artificial forçosament hauran de transcendir les fronteres nacionals si no volen deixar encara més enrere aquells que no s’adaptin als canvis.
* L’autor és educador i pertany a l’Àmbit Maria Corral d’Investigació i Difusió
