No fa gaires dies que a la contra d’un mitjà de comunicació de tirada nacional em tornaven a preguntar el secret per aconseguir la felicitat i ara, que ja he escrit i venut amb força èxit un llibre aprofundint en aquest tema, i vaig per tot arreu fent xerrades d’aquesta qüestió, estic en condicions de corroborar per enèsima vegada que el secret de trobar-la o potenciar-la rau en nosaltres mateixos, en la manera com encarem les coses, en com som de capaços d’orientar els nostres pensaments vers la positivitat i l’optimisme. M’escarrasso per explicar d’una manera científica, biològica, química i neuronal aquesta qüestió amb exemples de la vida quotidiana que tothom reconeix i posant a l’abast de tots els que m’escolten o em llegeixen diferents eines per poder arribar a un estat emocional de benestar interior, d’equilibri sentimental, que ens permeti superar obstacles, tots en tenim, i gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
Tot i aquest esforç encara percebo una societat amoïnada, angoixada, pessimista i força estressada i a la meva consulta sempre s’apropen persones que pensen que la seva vida és una desgràcia i que no aprofiten les oportunitats que tenim per ser feliços. També tinc el convenciment que hi ha un altre factor que juga en contra en aquesta cursa per assolir una harmonia en les nostres vides, aquest és les elevades expectatives que molts de nosaltres ens hem marcat en el nostre recorregut.
Els pares i mares volen tenir uns fills meravellosos que siguin excel·lents estudiants, educats i que facin allò que hem desitjat i establert per a ells. Les relacions de parella estan basades en el tot va bé i davant de qualsevol tribulació són habituals les baralles, les faltes de respecte i les trencadisses finals. Volem feines fantàstiques, molt ben remunerades i que ens permetin portar un ritme de vida adequat a una societat de consum que ens menja la ment amb les seves apetències i ens encanta poder dir que aquest estiu gaudirem d’unes vacances magnífiques a molts quilòmetres de distància per poder demostrar com de bé que ens estan anant les coses en el nostre dia a dia. Som així, sempre necessitem molt més d’allò que és estrictament necessari per ser feliç.
Una salut de ferro, un entorn familiar amorós, una feina que ens cobreixi les necessitats bàsiques i unes quantes il·lusions per poder interactuar en el nostre entorn, com excursions a la natura i tertúlies al voltant d’una taula, podrien ser aspectes que ben consolidats en el nostre mode de vida ens aportarien una qualitat de vida tranquil·la i efusiva, profunda i commovedora. Gaudir de coses senzilles i autèntiques com un somriure, una abraçada, un passeig, un fruita madura, un raig de sol o una feina ben feta han de ser suficients per fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos i poderosos davant del món. Arribem sense res, despullats, marxarem sense res exceptuant allò viscut, compartit, estimat, rigut, ballat i gaudit. La resta de coses han estat circumstancials i prestades.
Marxarem sense cap mena de dubte i necessitem poder valorar les nostres vides com el nostre moment, com un pas efímer però vigorós, enèrgicament viscut. És fàcil, sempre que recordem que el secret per assolir-ho som nosaltres.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com