A només cinc dies del 26-M, la situació no és gens idíl·lica. Cada partit juga les seves cartes, amb una estratègia que entenc com a desmarxada. Ja no contemplo tan sols el panorama a nivell ciutadà. Veig a venir -d’ací a ben pocs mesos- una nova convocatòria electoral, puix que el Principat viu en un clima totalment indesitjable€
€Fa de mal dir, però no tenim gairebé polítics de nivell. A cap de les formacions polítiques. Que lluny queda gent del tarannà d’en Josep Tarradellas, Joan Raventós, Ramon Trias Fargas, Jordi Solé Tura i Heribert Barrera, entre d’altres. El govern de la Generalitat està del tot paralitzat de fa massa mesos i condicionat pel messianisme d’un senyor que és a més de mil quilòmetres. Sense pressupostos, tot indica que ens reconvocaran a votar al llarg de la propera tardor.
Tothom parla d’entesa, de diàleg, d’asseure’s, de música celestial. Els uns, tanmateix, aporten immobilisme. Els altres, federalisme. Els de més enllà, cinisme. Quan no constitucionalisme, independentisme, paroxisme, judicialisme o mutisme. Podrà semblar un joc de paraules, malgrat que dissortadament clava la situació.
Emmanillats per la por de la daga d’un horripilant article 155, ERC i Junts per Catalunya han pretès dinamitar-ho tot. D’altra manera, no es pot entendre el metafòric “escac al rei” que ha significat el veto a la figura d’en Miquel Iceta (com a president de la càmera baixa). La resposta -a la riba contrària- ha passat per la designació de dos catalans (Meritxell Batet i Manuel Cruz) per dirigir Congrés i Senat.
Els d’ací no volien brou, però els n’han “cardat” dues tasses. Amb l’afegitó -Déu nos en guard!- que, a més, ens puguin imposar l’Iceta com a nou ministre d’Administracions Territorials. Tindria pebrots el tema. Dins de tot aquest entrellat, sembla ben clar que l’únic que interessa a tots plegats és el bloqueig i la pròpia butxaca. Per a mi, la solució és ben senzilla: assumir/acceptar el vot del referèndum. En el benentès probable, ara per ara, que no guanyarà el “sí”. A partir de llavors, foragitarem les excuses€ i començarem a veure les coses clares€ Això sí, la tassa de xocolata que jo demano la vull el màxim d’espessa. I amb melindros i cava. Podré fer el rot.
