Tal dia com avui, fa cent vuit anys, moria aquest compositor i director d’orquestra bohemi-austríac, enquadrat en el postromanticisme. No forma part de cap llista “top ten” dels genis de la música clàssica. Al meu gust, però, té raons de pes que realment ho podrien justificar. En la vessant personal, fou un jueu convertit al cristianisme. Aquest fet li originà una forta oposició de la premsa antisemita. Val a dir que ell aconseguí espolsar-se aquesta crosta en base al seu gran nivell i forta personalitat. Esdevingué un dels més importants directors d’òpera, interpretant sobretot obres d’en Wagner i Mozart. Fins a arribar a ésser director de la Metropolitan Opera Housey, a Nova York. La faceta de compositor resta restringida preferentment a la simfonia i al lied. Ve a ésser una cançoneta lírica en forma de poema musicat, per a solista i acompanyament de piano. Un model plenament vinculat al romanticisme. Per contra, la simfonia pot agrupar melodies populars, alguna marxa militar, etcètera. Com a element innovador per part seva, va fer un ús molt personal i original de la dissonància.
Tenint només 4 anys, descobrí un piano a casa dels seus avis i començà a fer-hi els seus primers passos. Un any més tard, ja li assignaren un professor i ràpidament tothom va copsar que seria un nen prodigi (el que se’n diu “Wunderkind”). D’allí, uns anys més tard, passà al Conservatori de Viena, on esclatà de forma brutal.
A banda del gust artístic, s’interessà fortament per la filosofia germànica. És així que -en les seves composicions- vingué molt influït pel pensament d’en Nietzsche i Schopenhauer. Tot i això -tal com va passar, entre d’altres, amb Schubert, Mozart, Pergolesi i Chopin- va morir relativament jove (als 51 anys), a causa d’una afecció cardiovascular. Remarco el fet perquè, de ben segur, si hagués tingut la sort d’allargar vint-i-cinc o trenta anys, certament hauria assolit un nivell de crac i fora de sèrie.
A tots aquells lectors que no l’han gaudit encara, els recomano la recerca telemàtica de qualsevol de les seves simfonies. L’encís que se’n desprèn els deixarà totalment embadalits. La simbiosi d’una lectura interessant i el so -en pla “fil musical”- d’una obra seva gestarà un enlairament de ment total.
