A falta de feina, bo és dedicar-se a “fer volar coloms”, “construir castells a l’aire” o altres maneres de fer veure que la realitat és diferent a la realitat. Aquest estrambòtic inici d’article ve a tomb de la circular, acabada de rebre de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), la qual deu haver de justificar com es gasten els diners que cobren, mirant de fer treballar el cervell, a marxes forçades.
Després de mesos de silenci i inactivitat, es preparen ja per a una altra de les seves grans campanyes, d’impacte mediàtic, a nivell universal. Es tracta d’aprofitar l’acte de presa de possessió dels càrrecs electes, sorgits de les eleccions municipals del proper 26 de maig, per establir una fórmula de jurament, realment innovadora, original i plena de compromisos de futur.
Però, atenció, siguem prudents i expliquem bé el guió que proposen, com a exemple palmari d’aquella dita tan catalana de “quedar bé amb el plat a taula”. Què vull dir? Doncs que, com tothom sap, el dia 15 de juny a les 12 del migdia es constituiran tots els nous consistoris, sorgits de les urnes, del 26 de maig. Més de 8.200 ajuntaments de tot Espanya prendran possessió dels seus càrrecs, i a continuació elegiran alcalde/alcaldessa.
Per prendre possessió del càrrec de regidor/a, hi ha una fórmula establerta que deixa clar el jurament o promesa d’exercici del càrrec, en sotmetiment al que estableix la Constitució espanyola, i aquí afegim a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Queda clar que ningú pot exercir un càrrec institucional, sense prèviament deixar clar que ho farà, seguint els preceptes continguts en la Constitució, i per derivació de l’Estatut…
Però bé, en el nostre país, és habitual que determinades persones o grups pretenguin fer servir aquest acte, i aquesta fórmula, per rebregar el jurament, amb afegitons, més o menys imaginatius, més o menys legals, de manera que en alguns ajuntaments els juraments es converteixen en un galimaties que ha de saber interpretar el president de la Mesa d’Edat i, amb ell/ella, el secretari municipal, que ha de donar fe del correcte compliment de la legalitat.
Un jurament incorrecte no permet accedir al càrrec i, si qui ho fa és portat davant els tribunals, els actes que hagi dut a terme seran nuls de ple dret, per ser viciats d’origen. Atenció, doncs, perquè el tema és prou seriós com per no jugar-hi. I aquí torno al que deia un parell de paràgrafs més amunt, a la vista de la recomanació de l’AMI de fer el jurament, seguint el més rigorós protocol oficial, i tot seguit llegir el text que ells han preparat.
I és que les explicacions no tenen desperdici. Al·leguen que fa quatre anys varen aconseguir que centenars de regidors/es juressin el càrrec per assolir la independència. Ara toca fer-ho, per consolidar la república catalana (¡). I ja està. Que de seguida que s’hagi fet un acte tan valent, i tan expressiu, se’ls comuniqui per poder llançar urbi et orbe la xifra de càrrecs electes que han acceptat el càrrec per servir la república catalana.
En fi, el millor que podria fer l’AMI seria acordar la seva dissolució, per no fer perdre temps i diners als seus associats, però sobretot per evitar situacions que han portat molts ajuntaments a prop de l’abisme. Si a dia d’avui encara no han entès que s’han acabat les accions unilaterals, els jocs de paraules i de fets, contraris a la Constitució, és que no saben a què juguen ni contra qui juguen.
Prou feina tenen els ajuntaments ara, i més que en tindran en el futur per resoldre els problemes dels veïns, com per continuar duent a terme accions destinades al desastre.
