En alguns dels meus escrits, he parlat d’un fet que em neguiteja profundament. Lamento -amb molta tristor i desencís- que es llegeixi tan poc. Gairebé és com si els principals canals mitjançant els quals massa gent nodreix la ment restin situats en televisió, internet i xarxes socials. Dit altrament, deixant de banda de manera inconscient, incoherent i absurda la cultura de l’esforç personal.
En aquest sentit, fa un parell de dies m’ha sorprès una frase escrita en una paret de la biblioteca Pere Calders, a Viladecavalls. Mai no m’hi havia fixat abans. No és cap altra que la que m’ha semblat oportú triar com a títol d’aquesta columna: una locució llatina la traducció de la qual equival a "savi amb llibre".
Ací, sense voler-ho, em ve a la ment l’exemple de persones autodidactes. Potser, a la seva infantesa, no van tenir prou ocasions d’anar a escola. A partir, tanmateix, de la força/empenta de l’autoconvenciment han arribat a assolir un bon nivell. Una sòlida base crítica farcida de coneixements. La lectura selectiva i compulsiva de llibres activa els propis carismes personals. Amb la implementació paral·lela d’altres capacitats cognitives. Llavors, què ho fa que siguin tantes les persones que no tenen cap llibre de capçalera a la tauleta de nit? Llegir -ni que siguin deu minuts- abans d’aclucar els ulls oxigena el cervell. Igual com la sang alimenta les cèl·lules. Sic!
Un simple desig pot esdevenir autèntica quimera, tal que una bola de fum. Capgirant, però, aquella percepció personal i orientant-la adientment, donem suport a una decisió contrastada. Res no ens pot fer por i tot és possible. El mot "utopia" no forma part del llistat d’impossibles.
Llegir ha d’esdevenir una activitat diària. Un estil de vida i un signe d’identitat per a tothom. Tal com diu el refrany que comenta el fet de "cremar oli en els llibres". Al cap i a la fi, no ha d’ésser pas tan difícil clavar colzes, establir propòsits i marcar-se reptes concrets. A partir d’aquesta combinació, els resultats no trigaran a copsar-se. Àdhuc fins al punt d’experimentar la vivència d’expressar-se "com un llibre obert". O de sentir que "el llibre ens deslliura". Al cap i a la fi, "valen més llibres que no pas lliures". Apa, som-hi, doncs! Però en ferm.
