La proliferació d’aparells electrònics, sensors i plataformes digitals en els últims anys ha canviat la manera com treballem, ens relacionem i ens comuniquem. L’evolució de les tecnologies de la informació ha estat liderada en bona mesura per les grans companyies tecnològiques que simbolitzen l’esperit emprenedor de Silicon Valley, com ara Google, Facebook o Apple. Aquestes empreses, però, ens amaguen sovint les conseqüències no tan agradables de la seva activitat econòmica.
La possibilitat de captar i analitzar dades de forma massiva s’està utilitzant per mercantilitzar les nostres dades privades. Moltes de nosaltres consumim serveis gratuïts o de pagament a canvi de les nostres dades, i no tenim cap garantia que no se’n farà un ús fraudulent. Per altra banda, les manufactures de la indústria electrònica a la Xina -que són proveïdores de les principals marques tecnològiques mundials- sovint tenen unes condicions laborals molt precàries. A més, la ràpida obsolescència dels aparells electrònics i l’abocament dels materials tòxics que els componen provoca greus problemes de contaminació ambiental. Aquest no és només un problema que afecta el sud global. La implantació d’aquest tipus d’indústria a Hongria o la República Txeca ha comportat un retrocés en els drets laborals. O, sense anar més lluny, moltes de les nostres veïnes pateixen la precarització de les seves condicions laborals com a treballadores de l’anomenada economia col·laborati- va.
En l’àmbit local és imprescindible que comencem a recuperar el poder de decisió sobre les tecnologies que fem servir, per poder construir la ciutat que volem. Per aquest motiu, hem fet nostres les "Estratègies municipals per a l’apoderament digital", un document que ha estat elaborat per un conjunt d’entitats que promouen la sobirania tecnològica.
Les institucions públiques hem de liderar el canvi de model de gestió de la tecnologia perquè estigui guiat per l’interès comú i no pels interessos del mercat. Les tecnologies de la informació han de ser de totes i per a totes. Per això cal que des de l’Ajuntament s’impulsin infraestructures digitals comunes d’accés universal que siguin gestionades mitjançant mecanismes democràtics. Hem d’apoderar la ciutadania en l’ús de les tecnologies amb programes de formació a mida, posant especial atenció en els col·lectius més vulnerables.
La privacitat de les dades personals és imprescindible per evitar la vulneració dels nostres drets. Per recuperar-ne el control, cal apostar pel desenvolupament de serveis digitals amb programari lliure, que ens asseguri que no s’està fent res que no vulguem amb les nostres dades. El nostre Ajuntament ha de ser transparent en la seva gestió i més democràtic en les seves decisions. Per això les tecnologies de la informació han de servir per facilitar la participació ciutadana, la fiscalització de les polítiques locals i la rendició de comptes a través de sistemes de governança democràtica i dades obertes. Els aparells i serveis tecnològics necessaris per a la feina de l’administració s’han d’obtenir a través d’una compra pública responsable, fomentant-ne la reutilització i seguint els criteris ètics de l’economia social i solidària. No podem seguir obviant com fins ara els contextos laborals i les conseqüències mediambientals de la producció tecnològica.
Construïm juntes un present on les tecnologies de la informació estiguin al nostre servei, i no al revés. Treballem juntes per fer-les més democràtiques, transparents i respectuoses amb el medi ambient. Fem que a Terrassa la nostra sigui una tecnologia de totes.
* L’autor és candidat número 19 de la CUP
