Ha acabat el mandat. Ha estat un mandat estrany. Què en queda? Quins salts endavant ha fet la ciutat? Què recordarem d’aquest mandat? Poca cosa. La polèmica sobre l’aigua i una sensació de fragmentació de la ciutat cada cop més acusada. Estic convençut que s’han fet coses i no saber-les és culpa meva. Però penso en els punts i apart. En quina obra o quin projecte dels que s’han fet pot passar a la història. I no el trobo. El mandat ha vingut marcat per l’episodi Ballart. Vega ha acabat el mandat amb un aire diferent. Més consistent i sobretot més asserenat. Ha assumit amb dignitat un lideratge sobrevingut. Les properes eleccions només tenen un titular segur. Continuarà o s’incrementarà la fragmentació. Saber qui serà el proper alcalde és una incògnita. Hi ha massa cartes a repartir. La llei dona avantatge al candidat de la llista més votada. El precedent electoral del 28-A dona a Alfredo Vega, que defensa l’alcaldia, i a Isaac Albert, el candidat d’ERC, un clar avantatge. Però el minifundisme de la política local impedeix fer qualsevol previsió.
El PSC després de molts anys ha tornat a tenir un gran resultat a les eleccions espanyoles. No és aquella hegemonia del 45% que havia arribat a treure, però tenir un 25% és un gran resultat, tot i que a les passades municipals va aplegar un 28%. Vega defensa l’alcaldia amb el seu estil. I el millor és que no el canviï. És un home que busca la solvència i ha arribat a l’alcaldia amb una colla de pretensions curades. Cosa que és d’agrair. L’aposta Vega és la del director general d’una empresa que abans ha estat cap de producció. No ven fum. Però sap que els problemes s’han de resoldre i s’han de solucionar mirant el futur. I és una persona mesurada. Ho ha demostrat quan ha hagut d’afrontar moments de tensió fruit de la situació política general amb tremp. No és un pusil·lànime.
ERC també va treure un gran resultat a les darreres eleccions, un 20%. Ja se sap que cada elecció té el seu codi. Però la sensació que ERC és el pal de paller de l’independentisme està més consolidada ara que fa quatre anys quan va treure un 13,5% pelat. Llavors va tenir un resultat per sota de les expectatives. Ara espera que li passi el contrari. Isaac Albert és un bon candidat. Coneix bé la ciutat i és capaç de construir un discurs propi. Ho va demostrar a la conferència d’aquesta setmana a la Casa Alegre. Està madur per a l’alcaldia i en té ganes. Si aquest cop no arriba a l’alcaldia, haurà de fer com Rull va fer en el seu moment, i passar a assumir altres responsabilitats més enllà de Terrassa. No li faltaran oportunitats.
La resta tot és una mica més convuls. Xavi Matilla surt amb la dificultat d’un espai dividit. Podem presenta Maria Eugènia López. La cohesió de la candidatura de Terrassa en Comú perd actius. Va treure el 2015 un meritori 19%. Matilla hagués pogut ser alcalde després de l’episodi Ballart. El canvi a la política local hauria estat radical. Però l’oportunitat no es va donar. Potser un dia ens ho explicarà. Matilla però ha demostrat que és algú capaç de pensar la ciutat, especialment en urbanisme. Algunes de les propostes més estratègiques han vingut d’ell. És més conegut que el 2015 però ha perdut part de l’aura dels comuns d’aleshores. Per a mi és una incògnita quin resultat pot arribar a fer, sincerament.
Al 2015 hi havia una candidatura que es deia Convergència i Unió. Després aquest espai s’ha clivellat en una sopa de lletres impossible. A Terrassa però Miquel Sàmper en manté el lideratge, malgrat que sigui Lluís Puig qui formalment encapçali la llista de Junts per Terrassa. No sabem si l’efecte “exili” pesarà. Sabem que Sàmper ja no és un fitxatge, ara sembla més algú que manté el compromís per responsabilitat. Cal veure si la candidatura de Pepi Oller de Primàries per Terrassa resta més vots a Junts per Terrassa o a ERC. És molt difícil que la llista sumi suficients vots com per entrar a l’Ajuntament. Seria una gran sorpresa per a mi.
El PP es presenta sense Gabriel Turmo, el seu corredor de fons de la darrera dècada. És el moment d’Álex Rodríguez. El conec poc, però me’n parlen bé. Ho té complicat davant del desafiament de Vox que aspira a entrar a l’Ajuntament amb l’advocat Jesús Rodríguez. A l’altre extrem hi ha Marc Medina, de la CUP. Entrarà i farà de CUP.
Ciutadans va ser la sorpresa de 2015. Va treure un 10% i tres regidors, igual que CiU. El seu líder, Javier González, ha anat entrant en la política local. Era un partit amb poques arrels i aquestes eleccions són per a ells una revàlida. Ara tenen més consistència però menys virginitat. Defensen la posició més liberal de l’Ajuntament en molts temes i poden ser una de les opcions determinants del futur govern de la ciutat.
La incògnita principal és Jordi Ballart, en el projecte de Tot per Terrassa en què ell insisteix en l’obvietat que no es tracta d’un projecte personalista. Ballart es mou millor en el terreny electoral que en el govern. No en tinc pronòstic. Si li va bé, pot decantar les coses, però no crec que faci alcalde Vega. Un pot fugir del seu partit, però no pot fugir d’un mateix.
Tot és incert, excepte el que necessita la ciutat. Terrassa necessita solidesa en el seu lideratge. Sense consistència ni s’afronta la complexitat de veritat ni es fan possibles els grans projectes. I la ciutat no està com per perdre un altre mandat. Cal tornar a pensar en gran i a tendir ponts. Refer ciutat. Consistències socials bàsiques i singularitat.
