En dues de les darreres reunions d’alcaldes, de diferents municipis i comarques, vàrem arribar a la conclusió que, si el Govern de la Generalitat “passava” de nosaltres, nosaltres podíem “passar” d’ell. És a dir, portem entre cinc i sis anys en què el Govern de la Generalitat ha anat reduint les ajudes, convocatòries, resolucions administratives, contactes, entrevistes, visites de treball… fins a arribar al darrer any, en què no tenim Govern. Bé, no tenim Govern efectiu, vull dir, i encara menys president que realment exerceixi aquest càrrec.
Aleshores, què toca fer? Doncs, sobreviure de la manera que puguem, fent com si no tinguéssim Consell Executiu. Si ens ve algú que vol fer tràmits davant la Generalitat o pels quals fan falta resolucions, informes o actes de Govern, avisem que es poden allargar mesos, o fins i tot anys. No exagero, en absolut. Si algú té algun alcalde a l’abast, que li demani quants expedients té, pendents de resolució d’algun departament o organisme de la Generalitat i segur que li dirà que en té uns quants o molts, en funció de la grandària del municipi.
Avisat, doncs, el ciutadà o ciutadana, enviem la documentació i a esperar… És evident que mai haguéssim imaginat una situació com la que tenim. Mai. Però, la realitat és com és i no com voldríem que fos. Tants anys de lluitar per aconseguir l’autogovern i, quan el tenim, el malbaratem en batalles estèrils, contra el Govern central, o somiant futurs que mai arribaran.
Ara bé, la vida continua, i no es poden paralitzar els ajuntaments per culpa d’un mal govern, toca doncs actuar en conseqüència. I això vol dir oblidar una administració i treure tot el suc que es pugui de les restants. Feia anys que no anàvem a Madrid directament. Vull dir que molts ajuntaments havien deixat de tenir relacions directes amb el Govern central, perquè tot passava per la Generalitat o simplement no feia falta. Doncs bé, s’han recuperat les relacions directes, de manera que molts alcaldes se’n van a Madrid a negociar ajudes, per als projectes municipals. I com van a Madrid van a Brussel·les, i no per veure segons qui, sinó per tramitar ajuts davant la UE.
I si això passa amb ajuts concrets també “passem” de reunions, convocatòries i altres accions de la Generalitat perquè les considerem una pèrdua de temps. Ara mateix, davant la convocatòria d’eleccions, el Govern vol donar la sensació de normalitat, fent convocatòries d’ajuts, “en concurrència competitiva”, que vol dir que acabada la partida acaben els ajuts… Això que pot semblar normal no explica que darrera la majoria d’aquestes convocatòries hi ha autèntica misèria. Fer convocatòries, amb dos o tres-cents mil euros, per a tot el país, és fer perdre el temps.
Igual pèrdua de temps és contestar enquestes, informes o altres peticions dels departaments, en una roda de suposats estudis que després acaben en un calaix qualsevol. Segurament, som el país més enquestat i estudiat de la UE, perquè quan un conseller/a no sap què fer es dedica a demanar als ajuntaments dades per a imaginaris projectes que mai veuran la llum. I, a falta de recursos, bones són les promeses per a futures anualitats, que ningú creu que es compliran. Ara mateix, podria enumerar una vintena de grans i mitjans projectes que porten anys d’espera i continuen sense finançament, ni terminis concrets.
El dany que s’està fent a la Generalitat és immens. I el que la Generalitat fa als ajuntaments té similars dimensions. Hem perdut la sintonia i suma d’esforços entre dues administracions fonamentals per a la vida quotidiana dels catalans i catalanes. El prestigi llargament aconseguit s’està malbaratant amb una rapidesa impensable. Almenys, tinguem tots clar que tenir al capdavant dels ajuntaments persones que hi van per millorar la vida dels seus conciutadans, i no per a batalles estèrils, és fonamental. El dia 26 de maig depèn de nosaltres tenir-hi uns o altres.
