No m’és fàcil -any rere any- parlar de la Fira del Modernisme, sense repetir-me. Mal que hi hagi qui m’acusi d’adulador, crec que bona part de l’èxit que implica arribar a l’edició número XVIII recau al llom de l’Ajuntament. Prou sé que, just avui, s’enceta una nova campanya electoral (aquest cop, en clau municipal). Però entenc que les coses s’han de presentar com són.
Sense voler-ho i àdhuc recordant amb tristor la pèrdua d’un ésser estimat que hi participà, em ve a la memòria la campanya del “Barcelona posa’t guapa”. Un programa de màrqueting publicitari orientat a comunicar un munt de mesures per protegir i millorar el paisatge urbà. Durà uns quinze anys i el seu llegat operatiu i visual va comportar -per exemple- la rehabilitació d’uns 27.000 edificis.
Faig aquesta referència perquè “la vella i bella Ègara” té una nova oportunitat de presentar-se al món. No endebades, cada any l’allau de visitants creix de manera exponencial. No ens hem de quedar només en la façana. Cal esmerçar l’avinentesa amb rauxa per acoblar-hi un esperit obert, participatiu, de gresca i companyonia.
D’acord amb el que s’ha donat a conèixer, sé que aquesta vegada es donarà un protagonisme especial a l’edifici emblemàtic de la Masia Freixa. Amb molt més motiu després del rentat de cara que es dugué a terme l’any anterior. Sense oblidar el mNACTEC, el Teatre Principal, la Casa Alegre i tants d’altres monuments excepcionals d’aquest moviment€ Per cert, em plau notificar un nou espai d’activitat concertística tot citant el Magatzem Corcoy, al costat de Correus (a la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer). Després de la venda de l’immoble -per part de la immobiliària Solvay, del Banc Sabadell- el nou propietari ha donat les màximes facilitats, abans de procedir al seu arranjament i rehabilitació. Que tot plegat faci per ancorar -amb noves i renovades arrels- l’encís d’una tradició que ha adquirit velocitat de creuer! Des d’ací, la meva felicitació més cordial i sincera a tots aquells que seran “actors principals” de tot aquest gran embolat. Se la més que mereixen. Si més no pel fet que molts altres aprofitem el seu compromís per veure un espectacle que ens fa glatir.
