El “paraigua” dels anomenats Comuns fa figa. Què en fa, de temps, que estan destrempats. El pitjor del cas és que enreden el personal amb una presumpta desimboltura. Van de saberuts o setciències i, de cada deu temes que toquen, l’esguerren en nou. Al meu entendre, el darrer exemple, el tenim en la sentència de mort al zoo de Barcelona per part de l’equip de la Colau.
Que, en aquest “viatge”, l’ordenança corresponent hagi rebut el recolzament d’ERC i el PDeCAT té delicte. Pretendre enfarfegar el personal amb excuses de mal pagador, no fa altra cosa que certificar la seva absoluta incompetència. Ben mirat, es carreguen un recinte amb més de cent vint-i-cinc anys d’història. Els que som de la segona joventut no podem entendre-ho. La mainada, tanmateix, els ho retraurà de per vida. Passaran a la posteritat com a manasses. En tot moment, gronxant-se en l’ambigüitat, l’espectacle i el patetisme.
D’acord amb la seva mesura, els animals que no siguin en perill d’extinció deixaran de reproduir-se a les seves instal·lacions. Tenint en compte que, a hores d’ara, hi viuen unes dues mil bestioles de tres-centes espècies diferents fa de mal sentir. Han pensat que juguen amb el sentiment i la il·lusió dels més menuts? S’han plantejat el valor incalculable que brolla del somriure d’un infant quan té a tocar allò que li han explicat a l’escola?
Res no m’estranyaria que, d’ací a quatre dies, sortissin amb nous estirabots. La seva capacitat de sorpresa ultrapassa els límits de tota imaginació. Driblen les advertències de la comunitat científica i d’un grup d’afamats professors universitaris que els ho volen treure del cap.
No és el mateix veure una girafa, un lleó, un elefant, un mico o una serp a través d’internet que fer-ho amb els ulls propis. Per tot plegat, “a ase traïdor, verdanc i punyidor !”. O també “a bèstia solta, no li cal cabestre”. Que els bombin! Tenen tot el meu rebuig i menyspreu.
